Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Vicenç Martorell i Otzet
Militar
Enginyer militar.
Fill de Vicenç Martorell i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970
Patronato de Promoción Cultural y Deportivo Vilanova
Atletisme
Club d’atletisme de Vilanova i la Geltrú.
Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria…
ciutadella

Ciutadella de Copenhaguen
© VisitDenmark
Militar
Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.
La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La ciutadella de la…
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes tot i això,…
El que cal saber de la parotiditis
Patologia humana
La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta especialment infants o adolescents, i que bàsicament origina, una inflamació de les glàndules salivals, especialment les paròtides El trastorn sol ésser benigne, i fins i tot en molts casos transcorre de manera gairebé o totalment asimptomàtica, en especial quan afectà infants de menys de cinc anys d’edat En els homes adults, aquesta malaltia pot provocar una òrquio-epididimitis —és a dir, una inflamació dels testicles i epidídims—, que en general és molt dolorosa i que quan és bilateral pot arribar a…
calabós
Militar
A les casernes, els campaments militars, etc, local on són tancats els soldats que han de complir arrests.
Pedro Martín Cermeño y Paredes
Militar
Enginyer militar.
Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit…
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Etiòpia 2009
Estat
Els darrers soldats del destacament desplegat a Somàlia van tornar a les seves casernes, a Etiòpia, al gener Els militars havien entrat al país veí, al desembre del 2006, per combatre la Unió dels Tribunals Islàmics, que havien pres el poder, i donar suport a l'afeblit Govern de transició Durant els dos anys, el destacament etíop va ser atacat periòdicament pels islamistes somalis A Ogaden, els combats entre l'Exèrcit i el Front Nacional d'Alliberament d'Ogaden ONLF, que reclama la independència de la regió habitada majoritàriament per somalis, van ser intensos El primer ministre, Meles…
allotjament
Història
Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra.
Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…