Resultats de la cerca

Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis

S’inicià el 1972 al Grup Spelunca OJE de Barcelona El 1976 s’incorporà al Grup d’Investigacions Espeleòlogiques del Club Excursionista de Gràcia i fou cofundador de l’Espeleo Club de Gràcia 1979 Efectuà exploracions al massís pirinenc d’Arañonera, a l’Aragó, i també a Cantàbria A Catalunya portà a terme diverses topografies i treballs de catalogació de cavernes Elaborà el Catàleg espeleològic de Catalunya 2008

Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita

Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax

Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94

Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de…

Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins…

Fou membre fundador del Grup d’Exploracions Subterrànies GES del Club Muntanyenc Barcelonès 1948, que presidí 1953-57 Participà en l’exploració de la Cueva del Agua, a Granada 1950, llavors la més fonda de la Península, en diverses coves de les Illes i de la Piedra de San Martín 1953 En aquesta expedició s’assolí la sala de la Verna, de 726 m, considerat l’avenc més profund del món Fou el primer president del Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies 1962-64 i, des d’aquest càrrec, creà l’Escola Catalana d’Espeleologia 1963 A la revista Speleon publicà els primers catàlegs de cavernes…

Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…

Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits…