Resultats de la cerca

Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Fou bibliotecari a Brera i preceptor de famílies de la noblesa Voluntari durant la defensa de Roma 1848, fou exiliat després a Suïssa Publicà tres novelles històriques de tipus manzonià Lamberto Malatesta 1843, Valenzia Candiano 1845 i Manfredo Pallavicino 1846 Però la seva obra cabdal és la novella de fulletó Cento anni 1856-64

Fou autor de diverses obres de caràcter polític, com les Considerazioni politiche e morali sopra cento oracoli d’illustri personaggi antichi 1621 i els Dialoghi 1625, plenes d’observacions d’un notable interès, que van des de la crítica de la Utopia de ThMore a noves teories sobre el repartiment de la riquesa i l’augment de la població

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del terrore rosso…

Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire lliure Tot i que…

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al Princesa de…

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843-, V Bellini…

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits…

Poden ésser situades al propi país o en un país estranger per tal d’obtenir un control estratègic sobre determinats sectors Les primeres bases construïdes pels estats colonialistes fora de llur territori tenien la missió d’augmentar el poder en una determinada zona geogràfica i de garantir la seguretat en les rutes comercials com ara les bases britàniques de Malta, Xipre, Suez, Aden i Gibraltar L’estratègia de blocs donà lloc, a partir dels anys cinquanta i fins el 1991, al nou concepte, creat pels EUA, de base militar com a mètode de contenció enfront de la Unió Soviètica, amb l’ajut d’una…