Resultats de la cerca
Es mostren 2637 resultats
cicle
Fonètica i fonologia
Unitat aplicada a la fonètica acústica que afecta l’amplitud i la freqüència dels sons.
Mesura l’interval de temps mitjà entre dues crestes consecutives d’un moviment oscillatori representat per una corba sinusoidal Rep també el nom de període o vibració doble
cicle
Física
Sèrie de fases i de canvis efectuats segons una successió ordenada, mitjançant la qual un mecanisme, una substància o un sistema són obligats, periòdicament o no, a tornar a llurs condicions inicials.
Moltes màquines o un conjunt de màquines lligades entre elles treballen segons uns cicles definits
cicle
Música
En física del so, una vibració completa en un sistema vibratori.
El nombre de cicles per segon o Hertz és la unitat de mesura de la freqüència del so
cicle
Període de temps en què s’acompleixen una sèrie d’esdeveniments o fenòmens fins a arribar a un des del qual tornen a produir-se en el mateix ordre.
cicle del carboni
El cicle del carboni
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos bioquímics portats a terme pels organismes fotosintètics durant la fase fosca de la fotosíntesi, en la qual el carboni inorgànic en forma de CO2 passa a formar part de diversos glúcids, per reducció.
cicle de Krebs
Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el descarboxila…
cicle Sabathé
Tecnologia
Cicle mixt entre el cicle d’Otto i el cicle dièsel en el qual, després de la fase de compressió adiabàtica, ve, com en el cicle d’Otto, una fase de combustió a volum constant i, després, com en el cicle dièsel, una fase de combustió a pressió constant.
A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel
cicle dièsel
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet…
cicle alpí
Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases…