Resultats de la cerca

Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple…

Creà moltes de les definicions, dels codis i dels símbols internacionals de meteorologia i fou el sistematitzador del mètode noruec d’anàlisi meteorològica Introduí el concepte de massa d'aire , i féu la primera explicació de la frontogènesi cinemàtica Estudià també el mecanisme de les precipitacions atmosfèriques

Estudià a Barcelona Fou cap d’estadística de la província de Cadis 1870 De retorn a Cervera 1872, dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres 1874, durant la tercera guerra Carlina Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, termodinàmica i geologia en revistes especialitzades

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891 El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal Autor, entre altres obres, de Tratado de cinemática pura 1879, Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale 1891 i d’estudis sobre la relació entre la música i les matemàtiques Application de la géométrie analytique à la technique musicale 1894

Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300…

Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica , i demostrà la…

Treballa en films i vídeos Utilitza la tècnica cinemàtica comercial per a definir un cinema diferent i crea les seves pròpies pellícules en seqüències de curta durada, que anullen la necessitat del drama llarg Qüestiona la noció d’autor i d’història narrativa, la linealitat que comporta la successió tradicional d’esdeveniments i la promesa que “ha de succeïr” alguna cosa Juga amb el bagatge de l’espectador, i això fa que la sintaxi del cinema es comprengui de manera instintiva la tensió a través de la música, els jocs de càmeres, etc i altera el seu sentit, pervertint la lectura…

El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents El segon postulat estableix que les interaccions es comuniquen instantàniament d’un…

Es llicencià en ciències exactes a Madrid Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires, i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia anàlisi de teixits per imatge tridimensional Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals destaquen …

Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…