Resultats de la cerca
Es mostren 937 resultats
'The Mandalorian', la transformació de la indústria cinematogràfica
Electrònica i informàtica
Cinematografia
t Cartell de la pellícula The Mandalorian © Star Wars La sèrie televisiva The Mandalorian va marcar un punt d’inflexió en la producció de continguts audiovisuals I per admetre-ho, no cal que hom sigui fan de l’univers Star Wars o que tingui una opinió positiva d’aquesta nova producció de la franquícia creada per George Lucas i ara propietat de Disney L’esforç creatiu darrere els projectes de Star Wars , ja des dels seus inicis, han aportat grans innovacions en la manera com s’expliquen històries per a la pantalla gran i per a pantalles de tota mida La producció de The Mandalorian va…
Fructuós Gelabert, fundador de la indústria cinematogràfica catalana, realitza la primera pel·lícula argumental a Barcelona i dos documentals
Fructuós Gelabert, fundador de la indústria cinematogràfica catalana, realitza la primera pellícula argumental a Barcelona, Baralla en un cafè i els documentals Sortida dels treballadors de la España Industrial i Sortida del públic de l’església de Santa Maria de Sants
COCICA
Cinematografia
Institució privada creada pel matrimoni format per Guillemette Huerre Boca i Miquel Porter i Moix.
Sorgí a Barcelona el 1958, el mateix any que publicaren el primer llibre sobre el cinema català editat a Catalunya després d’anys de recerca, sota el títol La cinematografia catalana 1896-1925 L’entitat es constituí amb la intenció de preservar tot tipus de material relacionat amb la cinematografia, amb especial dedicació al que podia tenir un interès per a la creació d’una Filmoteca Nacional de Catalunya, en particular, i dels Països Catalans, en general Estava estructurada en sis seccions Biblioteca, Hemeroteca, Arxiu Documental, Arxiu Gràfic, Maquinària i Objectes Museístics i Arxiu de…
Marta Balletbò-Coll presenta la comèdia Costa Brava/Family Album i Ventura Pons, l’adaptació cinematogràfica de El perquè de tot plegat
Marta Balletbò-Coll presenta la comèdia rodada en anglès Costa Brava/Family Album i Ventura Pons, l’adaptació cinematogràfica del text de Quim Monzó El perquè de tot plegat
Domènec Pruna dirigeix la versió cinematogràfica d’El cafè de la Marina i Delmir de Caralt i Puig realitza el film Repórter mecánico
Domènec Pruna dirigeix la versió cinematogràfica d’ El cafè de la Marina i Delmir de Caralt i Puig realitza el film Repórter mecánico
Yeşim Ustaoğlu
Cinematografia
Directora cinematogràfica turca.
Es graduà com a arquitecta a la Universitat de Trebisonda, i exercí molts anys aquesta professió, així com la de periodista i crítica cinematogràfica Després de rodar diversos curts, el 1994 estrenà el llargmetratge İz ‘La pista’, al qual seguiren Güneşe Yolculuk ‘Viatge al Sol’, 1999, premiat al Festival de Berlín, Bulutları beklerken ‘Esperant els núvols’, 2003, Pandora’nın kutusu ‘La capsa de Pandora’, 2008, que rebé la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià, Araf 2012 i Tereddüt 'Clarobscur', 2016
Grace Kelly
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Intervingué en films com High Noon 1952, Mogambo 1953, Dial M for Murder 1954, Rear Window 1955, The Swan 1956, etc L’any 1955 obtingué l’Oscar d’interpretació per The Country Girl Casada amb Rainier III de Mònaco el 1956 Gràcia Patrícia de Mònaco, abandonà la carrera cinematogràfica
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i…
Glenda Jackson
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral anglesa.
El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger The Romantic English-woman 1975, de J Losey Turtle Diary 1985, de J Irvin The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992 abandonà l’activitat…