Resultats de la cerca

Vida Polític republicà de signe lerrouxista, regidor de la ciutat i senador, fundà dos diaris, "El Día Gráfico" i "La Noche" El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa "La Flecha de Oro", amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA La firma es dedicà a la distribució i també a diverses especialitats de la indústria elèctrica relacionada amb el negoci de dinamos Representava firmes com ara Cines, Celio, Messter i Palatino i…

Vida Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu…

Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per JMNunes, JABardem, JMForn Companys, procés a Catalunya , 1979, FBellmunt, GHerralde La febre d’or , 1992,…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li…

Vida El 1928 començà a collaborar com a crític cinematogràfic a "El Mundo Deportivo" També escriví al diari "La Humanitat" i en les especialitzades "Ràdio Barcelona" 1924-38, "Popular Film" 1926-37, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35 i "Actualidades Paramount" 1935-36, a més d’exercir com a cap de publicitat de la Gaumont, el cinema Fantasio i la Internacional Films de Lluís Cabezas El 1930 fundà la revista "El Clarín Cinematográfico", que no durà gaire també fou sotsdirector de "Cine Mundo" 1952-61 i enviat especial d’"El Noticiero Universal" i "Fotogramas" D’altra banda, també…

Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’Excelsa Films,…

El laboratori, construït el 1916, era situat al carrer de la Riereta Fou un dels millors de l’Estat durant les primeres dècades del segle XX, dedicat al tiratge de títols, a la perforació i a la venda de pellícula verge, a l’estampat de positius, i podia desenrotllar 550 000 m mensuals S’especialitzà en la filmació de títols i subtítols en tots els idiomes i en la perforació de pellícula verge També importà aparells i material cinematogràfic, representà cases editores i constructores de maquinària i accessoris tingué la representació a l’Estat espanyol del projector sonor Kalee Indomitable J…

Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors cines…

Vida El seu nom apareix per primer cop en el camp cinematogràfic el 1910 com a empleat de la productora Hispano Films Més tard, ja introduït en la distribució, representà la casa Joan Verdaguer a la regió de Llevant El 1914 s’establí a Barcelona i creà la distribuïdora Tolosa & Trián, amb J Tolosa, que representà en exclusiva per a l’Estat espanyol el material de la casa suïssa Lemania Film i el de l’anglesa Magnet No obstant això, dos anys després, amb capital propi i a títol individual, obrí l’empresa Hispano American Film, que el 1920 passà a denominar-se F Trián, S en C i a…