Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Alexandre V
Cristianisme
Papa (1409-10; Petros Filargos); considerat antipapa pels canonistes.
Franciscà i professor de la Universitat de París, fou elegit papa pel concili de Pisa, que pretenia d’acabar amb el Cisma d’Occident els dos papes que el concili havia deposat prèviament, però, no se sotmeteren, i el cisma s’agreujà i es convertí en tricèfal Martí l’Humà, que no havia acceptat el concili, no reconegué el nou papa i mantingué la seva obediència a Benet XIII Pedro de Luna Alexandre V establí contactes amb l’emperador bizantí per a la unió de les Esglésies
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Robert de Ginebra en ésser elegit papa d’Avinyó (1378-94), considerat antipapa.
A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà…
Jordi d’Ornós
Cristianisme
Bisbe de Vic (1424-45) i cardenal cismàtic.
Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el…
Henōtikón
Edicte d’unió, de tendència neocalcedoniana, promulgat per l’emperador Zenó, el 482, sota la inspiració del patriarca de Constantinoble Acaci, amb l’intent de reconciliar els calcedonians i els monofisites.
Fou rebutjat pel papa Fèlix III, el qual condemnà Acadi, fet que provocà el cisma acàcia
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…
El conclave reunit al concili de Constança elegeix Martí V com a papa
El conclave reunit al concili de Constança elegeix Martí V com a papa Fi del Cisma d’Occident
Pere Galvany
Literatura catalana
Poeta.
És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editat el 1896
secta
Religió
Denominació —imprecisa i despectiva— que hom dóna a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta.
Perduda la significació original de seguiment, cap comunitat no l’accepta com a pròpia, per tal com equival a facció, cisma, heretgia
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…