Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
David Fernàndez i Ramos
Política
Polític i activista social.
Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003…
bossarrera
Tecnologia
Forat per on és llençada a la claveguera l’aigua bruta de l’adoberia.
xarxa de sanejament
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes que condueixen les aigües pluvials o fecals a les estacions depuradores o als canals d’evacuació (claveguera, col·lector ).
Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.
En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…
rosegadors
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
fossa sèptica
Construcció i obres públiques
Dipòsit, habitualment sota terra, on hom condueix l’aigua fecal per fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.
L’interior, que comunica amb l’exterior per mitjà d’un tub de ventilació, és disposat en dues o més cambres separades per envans que no arriben al sostre i que van proveïts d’alguns forats, situats aproximadament a un terç del fons l’aigua passa d’una cambra a l’altra per decantació, amb la qual cosa hom aconsegueix, de passada, una separació física dels elements sòlids que conté
clavegueró
Construcció i obres públiques
Conducte que recull les aigües brutes o de pluja d’una casa des del peu dels baixants i les porta a la claveguera del carrer o a una fossa sèptica.
Habitualment són de secció circular i fets amb tubs de formigó centrifugat Antigament eren de rajola i de secció rectangular
Societat General d’Aigües de Barcelona
Economia
Empresa fundada a Lieja el 1867 amb el nom de Compagnie des Eaux de Barcelone.
Abastia d’aigua les poblacions pròximes a Barcelona actualment annexades al municipi a través de l’Aqüeducte de Dos Rius El 1881 fou adquirida per capital francès, que constituí a París la Société Générale des Eaux de Barcelone El 1919 fou adquirida per inversors catalans i establí el domicili social a Barcelona, amb seu al passeig de Sant Joan fins el 2005, que es traslladà a la torre Agbar o Glòries i, deu anys més tard 2015, a la Zona Franca Entre l’octubre del 2017 i el setembre del 2018 tingué la seu social a Madrid a causa del procés independentista L’any 2019 abastia 23 municipis de…
Sant Bartomeu (Martorell)
Art romànic
Situació Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella La capella de Sant Bartomeu era situada al solar de l’antic escorxador, prop del pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana Història Desconeixem la data de la seva fundació, però sí que sabem que ja existia el 1208 El culte a sant Bartomeu era introduït al nostre país des de mitjan segle X A la segona meitat del segle XVIII hom creia que aquesta capella havia estat la primera església de Martorell, i que després, durant la invasió sarraïna, havia estat convertida en…
Jaciment de la plaça de Sant Jaume (Tortosa)
Art romànic
Situació Vista general dels treballs arqueològics realitzats l’any 1990, on s’observa l’absis poligonal de l’església de Sant Jaume J Martínez El jaciment és situat al nucli antic de la ciutat, sobre la plana que conforma una estreta franja entre el turó del castell de la Suda, al costat de llevant, i el marge esquerre del riu Ebre, a ponent La plaça de Sant Jaume pertany al barri de Remolins i és delimitada pel Carrer Major de Sant Jaume, a l’est, i pels edificis que l’envolten Mapa 522 32-20 Situació 31TBF913213 Història Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume dutes a terme…