Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Noam Chomsky

Noam Chomsky
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i activista polític nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, especialment sota la direcció de ZSHarris Professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1955 Ajudat per tècniques matemàtiques recents sobretot la teoria de les funcions recursives, compongué el 1955 un tractat extens sobre The Logical Bases of Linguistic Theory , on mostra que una llengua no pot ésser descrita solament en termes dels seus elements patents els fenotip de Whorf, sinó que cal recórrer a la postulació d’elements abstractes o latents criptotip , d’on es deriva la forma externa de les frases mitjançant determinades regles…
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor català.
Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…
apetit
Filosofia
Segons la filosofia escolàstica, potència de l’ànima i acte corresponent que té per objecte algun bé, com a percebut per alguna facultat cognoscitiva.
La potència apetitiva o apetit és pròpia d’aquells éssers que tenen coneixement Com que l’escolàstica distingeix el coneixement sensible i el coneixement intellectual, afirma també l’existència de l' apetit sensible , que té per objecte el bé particular, percebut pels sentits i pot ésser encara apetit irascible o apetit concupiscible, segons que aquest bé presenti o no dificultat, i l' apetit intellectual o voluntat, que té per objecte el bé en ell mateix, aprehès per la intelligència
memòria comprensiva
Educació
Categoria de memòria caracteritzada per la retenció d’aprenentatges significatius, és a dir, aprenentatges que han estat encaixats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
Didàcticament, la memòria comprensiva es contraposa a la memòria repetitiva o mecànica Perquè es produeixi una memorització comprensiva de nous coneixements s’ha d’haver creat una relació entre els coneixements previs de l’alumne i els nous coneixements que es volen aprendre És indispensable, doncs, considerar com a punt de partida de tot procés d’aprenentatge allò que l’alumne ja sap si es vol garantir l’activació de la capacitat de memorització comprensiva Generalment, l’ús de la memòria comprensiva comporta una major capacitat d’emmagatzemament i de temps de retenció dels coneixements
ment
Biologia
Psicologia
Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva (intel·ligència), de l’intel·lecte (sobretot en el sentit del tradicional intel·lecte passiu), de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques.
Francesc Xavier Llorens i Barba
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…
teoria
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.
Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una respectiva…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…