Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
badia de Chesapeake
Badia
Badia de la plana costanera atlàntica dels EUA, als estats de Maryland i Virgínia, de 220 km de llargada i de 6,5 a 65 km d’amplada.
Veritable mar interior, és formada per l’enfonsament del curs baix dels rius Susquehanna, Potomac, York i James L’entrada de la badia, situada entre els caps Henry i Charles, té uns 24 km d’amplada i és travessada per un sistema de ponts i túnels que van de Norfolk a Cape Charles i uneixen les dues vores Descoberta el 1524, fou un dels llocs on s’assentaren els primers colonitzadors
Yakima
Riu
Riu dels EUA, a l’estat de Washington, que neix a la serralada de les Cascades i desguassa al Columbia prop de Kennewick (324 km).
A la seva riba vivien els indis yakima , una de les tribus principals dels shahaptin , els quals, juntament amb altres tribus de l’altiplà, participaren en la guerra contra els colonitzadors 1855-58, a conseqüència de la qual foren confinats a la reserva de Yakima 1859 Prop de la reserva, al NE, hom bastí 1884 la ciutat de Yakima , important centre agrícola i industrial 73 040 h 2000
Vilcabamba
Geografia històrica
Província de l’antic imperi inca, al Perú.
Després de la conquesta de Sacsahuamán per Castella, l’emperador Manco Cápac II es refugià a Vilcabamba, on fou assassinat El seu successor, Sairi Tupac, acceptà la proposta del virrei Hurtado de Mendoza de tornar a Cusco 1558, però un noble inca, Tito Cusi Iupanqui, es proclamà emperador i continuà la dinastia de Vilcabamba 1560 Reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I 1570-72 i anorreà l’imperi de Vilcabamba
andamanès | andamanesa
Etnologia
Individu d’un poble negrito de les illes Andaman, de pell fosca, cabell cresp i alçada reduïda (1,45 m).
La forma de vida tradicional era basada en la cacera especialment del porc salvatge, la pesca i la recollecció Era proverbial la seva ferocitat amb els estrangers i el seu baix nivell tecnològic no coneixien cap conreu ni la manera de fer foc Els del litoral construeixen piragües Per a la caça i la pesca empren l’arc Bàsicament, la unitat social és la família Bé que visqueren aïllats fins a mitjan s XIX, actualment la majoria es troben assimilats als colonitzadors vinguts del continent
música antillana
Música
Música de l’arxipèlag de les Antilles, que comprèn les Grans Antilles (Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana i les Illes Caiman) i les Petites Antilles, formades per una sèrie d’illes que s’estenen de les Bahames a les Antilles Neerlandeses, a prop de Veneçuela.
Tot l’arxipèlag presenta com a tret comú l’extinció total de la població i la cultura indígenes, de tal manera que, a diferència de la zona continental americana, no es pot parlar de música indígena antillana La música antillana, per tant, s’ha creat com a resultat d’una continuada transformació criolla amb l’aportació principal d’elements culturals dels colonitzadors europeus, sobretot espanyols, anglesos, francesos, holandesos i portuguesos, també dels esclaus africans i, en menys proporció, de treballadors asiàtics, especialment xinesos Les influències musicals africanes es…
Gortina
Ciutat
Ciutat cretenca, a la plana de Mesarā, prop de la costa sud.
Poblada a l’època minoica, rebé onades de colonitzadors predoris i doris el primer millenni aC i arribà a rivalitzar amb Cnossos Conquerida Creta pels romans 67 aC, fou capital de l’illa, i més tard, metròpolis de la província de Creta i Cirene Fou també seu episcopal Les excavacions han donat a conèixer importants monuments de les èpoques prehistòrica, grega, romana i cristiana A l’àgora hom ha trobat un codi legal, les lleis de Gortina , referents al dret privat, en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V aC
ceràmica de bandes
Arts decoratives
Ceràmica neolítica feta a ma, de formes senzilles, decorades amb línies incises de meandres i d’espirals, formant bandes.
Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
Culiacán
Ciutat
Capital de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Situada a la plana costanera del golf de Califòrnia, a la vora esquerra del riu Culiacán Fou fundada pels colonitzadors, al s XVI El creixement demogràfic ha estat extraordinari l’any 1940 tenia 22 025 h, puix que és centre d’una àrea minera or, argent, coure, plom, cobalt i agrícola canya de sucre, blat de moro, cotó, tabac, hortalisses, fruiters en plena expansió, a causa de la construcció de rescloses que permeten la industrialització nucli industrial refineries de sucre, destilleries, ciment, tabac i centre comercial Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad…
cultes de càrrega
Antropologia
Moviments messiànics i mil·lenaristes sorgits a la Melanèsia dirigits a adquirir béns manufacturats de les societats industrialitzades.
En aquests contextos, la presència d’un profeta esdevé l’encarnació d’un missatge d’acord amb el qual els avantpassats o bé els poderosos estrangers haurien promès l’arribada de vaixells portadors de càrregues en forma de béns de les societats industrials Un element comú d’aquests cultes rau en l’experiència del fet colonial, les fortes diferències culturals, socials i econòmiques entre colonitzadors i colonitzats, i també en la introducció de la moneda i la mercaderia dins societats que havien estat de subsistència Els cultes de càrrega apareixen com a reaccions al canvi social…