Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Domenico Capranica
Cristianisme
Eclesiàstic italià al servei de Martí V, Eugeni IV i Nicolau V.
Nomenat cardenal pel primer, exercí diverses missions diplomàtiques Nicolau V l’envià prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó per dissuadir-lo de continuar la campanya d’Itàlia amb aquest motiu escriví Italica constituenda ad Alfonsum Regem Fou rival d’Alfons de Borja del qual blasmà el nepotisme en el conclave que el féu papa Calixt III el 1455 El 1447 fundà a Roma el collegi Capranica per a nobles eclesiàstics
guàrdia suïssa
Militar
Cos militar al servei del papa, reclutat tradicionalment a Suïssa.
Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel
Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
El papa Francesc nomena cardenal l’arquebisbe de Barcelona
El papa Francesc celebra un consistori, en el qual nomena els nous membres que integren el consell cardenalici, l’òrgan que assessora el papa Entre els nous cardenals hi ha l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella Amb aquest nomenament i per edat menys de 80 anys Omella formaria part d’un conclave per a l’elecció d’un nou pontífex El 29 de juny, festivitat de Sant Pere, Omella concelebra amb el papa la seva primera missa com a cardenal
Pau V
Cristianisme
Nom que adoptà Camillo Borghese en esdevenir papa (1605-21).
Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors
Urbà VI
Cristianisme
Nom que adoptà Bartolomeo Prignano en ésser elegit papa (1378-89).
Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir
Celestí V
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro del Morrone en esdevenir papa (1294).
És conegut també com Pere Celestí Dugué vida eremítica a La Maiella Abruços, i al seu voltant es formà l’orde dels celestí A la seva cella del Monte Marone, ja octogenari, rebé la notícia que després d’un disputat conclave de 27 mesos havia estat elegit papa Després de cinc mesos de govern, marcats per la influència de Carles II de Nàpols, renuncià el pontificat Bonifaci VIII l’internà al castell de Fumone, al Laci Fou canonitzat el 1313 La seva festa se celebra el 19 de maig
Mariano Rampolla del Tindaro
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903
Cesare Baronio
Historiografia
Cristianisme
Cardenal i historiador italià, dit pròpiament Cesare Barone
.
Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri 1593 i confessor pontifici 1594, mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra Enric IV de França Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici Roma, 1588-1607, continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes escrita en to apologètic com a…
Gonzalo Fernández de Heredia
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…