Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
cercle viciós
Lògica
Sofisma que consisteix a provar mútuament dues proposicions, l’una per l’altra.
Hom ha sostingut, tanmateix, que no tot cercle viciós és sofístic, com en el cas d’un sistema els elements del qual se suposen mútuament Sovint es confon amb la petició de principi
designació
Lògica
Relació existent entre un signe i un objecte, un fet o un concepte.
Hom la confon amb la denotació i la referència, de les quals es diferencia perquè indica, en el cas que es refereixi a una realitat, el concepte d’una cosa més que no pas la cosa mateixa
caprimulgiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn pocs individus, caracteritzats pel fet de tenir el cap ample, el bec curt i la cavitat bucal molt grossa.
Les potes són curtes, i el plomatge abundant i d’una coloració que els confon fàcilment amb l’ambient Són insectívors Els principals representants d’aquest ordre són l’enganyapastors Caprimulgus europaeus i el siboc Caprimulgus ruficollis
Joaquim Eiximeno i Espinosa
Pintura
Pintor, fill de Joaquim Eiximeno (València? s XVII — València s XVIII), gendre i deixeble de J.J. Espinosa.
Fou, com el seu pare —les obres del qual hom confon sovint amb les seves—, pintor de natures mortes i, sobretot, de flors Ambdós tenen obres al convent del Pilar de València D’un d’ells és la Mare de Déu dels Desemparats de la catedral d’Eivissa
recusant
Història
Nom donat a Anglaterra als qui refusaven el culte nacional anglicà (s. XVI-XVIII).
Referit primer 1552 als catòlics popish recusants , aviat el mot s’estengué a tots els no conformistes el primer dels Recusancy Acts d’Elisabet I del 1593 els confon Durant el s XVII tornà a designar només els catòlics, exclosos per antinacionalistes del si dels no conformistes, nom que es reservaren els puritans i altres sectes menors
gerontologia
Psicologia
Sociologia
Medicina
Ciència que estudia la vellesa en general i els processos que condueixen a l’envelliment de les persones.
Tracta, doncs, de tot allò que pot accelerar la pèrdua d’una funció fisiològica o la integritat somaticopsicològica de l’individu i en aquest aspecte es confon de vegades amb la geriatria i, a més, dels múltiples problemes de caràcter psicològic, familiar, econòmic, sociològic, etc, que són inherents a les persones en arribar a la vellesa
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
fetilleria
Esoterisme
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits.
El fetiller vetlla pels interessos de la seva comunitat i per la defensa de qualsevol adversitat, per la qual cosa resta molt lligat als bons esperits, a diferència dels bruixots, que, bé que emprin tècniques anàlogues coneixements empírics amb vista a la guarició de malalties, suggestió psicològica, ritus, etc, actuen protegits pels esperits malignes En moltes societats la fetilleria es confon amb la màgia i la religió
Sant Julià de Cosp
Església
Antiga església sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, del municipi de les Llosses (Ripollès).
El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera
riera de les Arenes
Riera
Curs d’aigua estacional, al Vallès Occidental, la capçalera del qual es troba al vessant meridional del coll d’Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages).
La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí