Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
present
Gramàtica
Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.
És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T’ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu vens amb mi i prou El present es dona en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer…
zignemals
Botànica
Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoidal (Spirogyra), de placa (Mougeotia), de dues masses estrellades (Zygnema), etc.
La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses, i sobretot…
perfet
Gramàtica
Aspecte de les formes verbals que, dins un paradigma, expressen acció acabada, en oposició a les formes d’imperfet, que expressen l’acció en el seu desenvolupament.
Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat perfet…
mordovià
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup finoúgric de la família uraliana, parlada per més d’un milió de persones, barrejades amb russos, tàtars, baixkirs i txuvaixos, en una zona extensa de Rússia que va del riu Oka a l’oest fins al riu Belaja a l’est.
Ultra els trets uralians comuns, el mordovià és caracteritzat per la distinció entre declinació indefinida i definida aquesta amb article posposat, per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva, per la conjugació del predicat nominal i per la gran quantitat dels manlleus russos i tàtars El mordovià està fragmentat en dos dialectes principals, l’oriental o erza i l’occidental o mokša , força diferents Després del 1917 ambdós dialectes donaren origen a les respectives normes escrites i llengües literàries
verb
Gramàtica
Categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal.
verb Paradigma de la conjugació regular És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu Aquests morfemes fan del verb una part variable de l’oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar-se el radical element que conté la significació lexical del mot o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes…
transferència gènica
Biologia
Tècnica de la biotecnologia consistent a incorporar artificialment material genètic d’una cèl·lula (sovint un bacteri), anomenada donador, al genoma d’una altra cèl·lula (sovint un altre bacteri), anomenada receptor.
La transducció, la transformació i la conjugació són tipus de transferències
transferència
Biologia
Mecanisme pel qual un cert material genètic d’un bacteri, anomenat donador, s’incorpora al genoma d’un altre bacteri, anomenat receptor.
Són tipus de transferències la transducció, la transformació i la conjugació
micronucli
Biologia
El nucli més petit dels dos nuclis que posseeixen els ciliats.
Té un paper decisiu en la conjugació, i dins seu hi ha la informació genètica
recombinació
Biologia
Procés pel qual un segment d’ADN cromosòmic procedent d’un bacteri donador esdevé part del genoma d’un bacteri receptor.
Aquest fenomen és a la base de la transformació, de la transducció i de la conjugació
cistogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en la qual els zigots es formen per unió de dos gametocists, cap dels quals no arriba a produir gàmetes diferencials.
Anomenada també conjugació , és típica de les algues conjugades zigofícies i dels fongs de la classe dels zigomicets