Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Silvestro Lega
Pintura
Pintor italià.
Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns
fractocúmul
Meteorologia
Cúmul esfilagarsat de contorns variables i aspecte blanquinós i opac.
Pot arribar a assolir una gran potència vertical, i de vegades presenta cims arrodonits o en forma de cúpules Els fractocúmuls de mal temps apareixen per sota dels altostrats, nimboestrats, cumulonimbes o cúmuls molt desenvolupats
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
afta
Patologia humana
Lesió vesiculoulcerosa de les mucoses bucofaríngies que produeix una sensació de calor o de dolor.
La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues
Carlo Sergio Signori
Escultura
Escultor italià.
Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi
visió inicial
Psicologia
Primera de les etapes de processament que permeten a l’individu obtenir una representació del món a partir dels estímuls lumínics.
El model que predomina en l’estudi dels processos de visió considera que el sistema visual humà s’organitza funcionalment en etapes successives, cadascuna de les quals, en analitzar els patrons d’estimulació lumínica, informa d’alguna característica rellevant La primera d’aquestes etapes és la visió inicial, que permet situar els contorns dels objectes, analitzar-ne les textures i obtenir informació tridimensional Les aportacions de David Courtenay Marr i el seu equip, sobretot pel que fa al mètode de treball, han estat decisives per al coneixement dels processos que conformen aquesta etapa,…
Giuseppe Santomaso
Pintura
Pintor abstracte italià.
Estudià a l’Accademia delle Belle Arti de Venècia, on fou més tard professor Component del Fronte Nuovo delle Arti i posteriorment del grup Otto pittori italiani Exposà a Amsterdam 1937, París 1939, Londres 1953 i Nova York 1954 El 1944 illustrà Grand air de PEluard Des del 1942 desenvolupà el seu propi estil a base de taques de color plenes d’una emotivitat naturalística amb abundància de formes de contorns no gaire delimitats Els seus quadres, més aviat tendents a l’estaticisme, acostumen a ésser una juxtaposició i acumulació de masses de color sobre un fons homogeni
Ramon Vinyeta i Leyes
Història
Literatura catalana
Erudit i escriptor.
Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i…
,
delinear
Traçar les línies d’una figura, especialment les principals, els contorns.