Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
ciutat celestial
Cristianisme
L’Església en tant que comunitat encaminada cap a la transcendència.
Denominació contrària a ciutat terrenal i complementària d’aquesta
joc partit
Música
Gènere poètic dels segles XII i XIII propi de trobadors i trouvères, en què pren forma un debat a dos que enfronta els contrincants respecte a un tema, habitualment amorós.
En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la intervenció…
‘Ā’iša
Islamisme
Contrària al califa 'Alī , aixecà un exèrcit contra ell, però fou derrotada a la “batalla del camell” 656 i desterrada a Medina
antilogia
Filosofia
Literatura
Contradicció de termes o d’idees; manca aparent de lògica per tal d’aconseguir un efecte més sorprenent.
L’antilogia fou suposada pels sofistes i els estoics en afirmar la possibilitat que hi ha tantes raons per a defensar una tesi com per a defensar la tesi contrària
Herbert de Cherbury
Filosofia
Nom amb què és conegut Edward Herbert, filòsof anglès.
En la seva obra Tractatus de veritate prout distinguitur a revelatione, a verisimile, a possibile et a falso 1624 propugnà una religió natural, contrària a les religions positives i als escèptics
crescendo
Música
Indicació que prescriu l’augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una composició musical.
A partir del s XVIII un crescendo és indicat amb el signe < Al principi del s XIX Rossini en féu un ús molt característic en l’orquestra La indicació contrària és el diminuendo
representació
Dret processal
Poder, de caràcter revocable, atorgat legalment a un procurador de tribunals, per representar algú, dit poderdant, en una causa processal.
La representació comença en el moment en què el procurador fa ús del poder que hom li ha atorgat i ell ha acceptat, i d’aleshores endavant el procurador resta obligat a portar l’assumpte fins al final Les causes que poden determinar l’acabament de la representació —dependents del mateix procés, de la matèria de litigi, de la natura de l’ofici de procurador i del caràcter irrevocable del poder— són les següents l’acabament del negoci, quan el poder s’hi contrau, pel fet que l’actor se separa de l’acció o oposició formulades la mort del poderdant o l’acabament de la personalitat amb la qual…
Jean Riolan
Metge francès.
Fou un anatomista molt conegut, especialment per la seva teoria totalment contrària a la de Harvey sobre la circulació de la sang Féu nombroses descripcions anatòmiques Publicà Schola anatomica 1607, Anatome corporis humani 1610 i Anatomica seu anthropographia 1626
Alfons II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1211-23).
Fill de Sanç I i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Conquerí als musulmans Alcácer do Sal 1217 per la seva política contrària al poder i a les rendes eclesiàstiques fou excomunicat Legislà en matèria civil i penal