Resultats de la cerca

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…

Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules

En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…

Príncep de Broglie i, a la mort del seu germà Maurice, duc de Broglie, professor de física teòrica a la Universitat de París l’any 1928 En la seva tesi doctoral La Théorie des Quanta 1924 proposà una solució als problemes plantejats per les hipòtesis de Plank i d’Einstein en suggerir que, així com la llum sembla tenir una doble natura per tal com es comporta unes vegades com a ona i d’altres com a corpuscle, podria succeir el mateix amb les partícules elementals en moviment el desenvolupament d’aquesta idea per part de Heisenberg, Schrödinger i d’altres, com també l’experiència…

Fou fundada per Louis de Broglie, Erwin Schrödinger i Max Born els anys 1925-30, amb el nom de mecànica ondulatòria Es presentà d’antuvi com una òptica mecànica dels feixos de corpuscles L de Broglie, a partir de la mecànica einsteiniana, a la qual la mecànica quàntica, doncs, s’enllaça profundament, demostrà teòricament que, com en el cas de la llum , hom pot atribuir a un feix de corpuscles una longitud d’ona que és determinada per la quantitat de moviment dels corpuscles i per la constant de Planck h Dos anys després, Davisson i Germer experimentaren la difracció d’un feix d’electrons…