Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
alamara
Trau sobreposat cosit a la vora d’un vestit, un mantell, una cortina, etc.
llençol d’una talla
Indústria tèxtil
Llençol que no té cap cosit, sinó que és tot del mateix tros de tela.
bot
Cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids.
sobrefil
Indumentària
Tecnologia
Cosit clar fet a les vores d’una roba, especialment a les interiors, per tal d’impedir que es desfili.
pedaç
Tros de roba cosit en un vestit o en una peça de roba qualsevol per a tapar un forat, un esquinç, etc.
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres…
treure fils
Tecnologia
Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.
repunt
Cosit en el qual la basteta de fil de cada punt cavalca una mica pels seus extrems amb les bastetes dels punts anterior i posterior.
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…