Resultats de la cerca

Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…

Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…

L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…

Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…

Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat catalana, és…