Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
classe creativa
Sociologia
Classe social sorgida a partir dels anys vuitanta del segle XX formada per persones assalariades que generalment gaudeixen d’un alt poder adquisitiu i que destaquen per la seva capacitat creativa.
La classe creativa és una nova classe socioeconòmica que –-segons l’urbanista i filòsof Richard Florida— s’està convertint en el motor del desenvolupament regional i del creixement econòmic als països més avançats La classe creativa no és una classe social en sentit estricte Dins d’aquest grup hi ha professionals del sector serveis amb perfils molt diferents científics, enginyers, professors d’universitat, músics, dissenyadors o arquitectes la funció econòmica dels quals és crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals Als EUA, aquesta classe és molt productiva i representa…
freelance
Dit del professional, especialment del que duu a terme activitats creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per altri.
Illes Marshall 2010
Estat
Un dels temes centrals en política internacional d’aquest país és la reclamació de compensacions pels tests nuclears que els Estats Units van portar a terme en el període 1946-58 i que van perjudicar molts dels habitants de les illes A l’abril, el Tribunal Suprem nord-americà va donar per tancat el tema rebutjant les demandes dels habitants de les illes amb l’argument que el 1986 els Estats Units havien lliurat en compensació 150 milions de dòlars a un fons d’inversió administrat per les autoritats de les illes Marshall —tot i que els diners no es van arribar a lliurar— Parallelament, al mes…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ  Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT  Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ  VPons FOTOGRAFIA  Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ  Bello Torras MUNTATGE  Pere Abadal MÚSICA  Carles Cases SO  Boris Zapata INTERPRETACIÓ  Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…
Catalans universals
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979, Documental, 84 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ  No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ  Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA  Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE  Ramon Quadreny MÚSICA  Jordi Cervelló SO  Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA  Barcelona, 11091980 PREMIS  Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís Sert, Joan Miró…
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya
Literatura catalana
Obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, publicada el 1971.
Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…
Joan Martí i Valls
Cinematografia
Realitzador i director de producció.
Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat…
L’art dels llocs. Teoria del paisatge
Un itinerari pels llocs de l’art català contemporani, el de tot el segle XX i de començament del XXI, ens ajuda a veure l’art amb uns ulls nous, diferents és una manera d’afirmar que l’artista no es pot deslliurar del seu entorn, que el paisatge, l’atmosfera, la llum i el color de la natura orienten l’art Quantes vegades he preguntat a un artista català si creia que faria la mateixa pintura si es traslladava a Nova York o a París Doncs no, allà s’impregnaria d’altres condicions creatives forçosament diferents de les que l’acompanyen aquí El context, l’entorn, el paisatge,…
Costa Brava (Family Album)
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 95 min., dirigida per Marta Balletbò i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ  MBalletbò i Coll Barcelona, amb Ana Simón Cerezo, María José Palacio i Anna Masó ARGUMENT  MBalletbò i Coll GUIÓ  MBalletbò-Coll, ASimón Cerezo FOTOGRAFIA  Teo López García Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ  Glòria Martí MUNTATGE  Ignacio Pérez de Olaguer, Joana González so MÚSICA  Ika i Seña Ika Kotchnev i Scenia Kotchneva, El Ansia Emili Remolins, Xavier Martorell i Miquel Amor SO  Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ  Desi del Valle Montserrat Ehrzman Rosas, MBalletbò i Coll Anna Giralt-Romaguera, Marta Martí Anna Jr, Montse Gausachs Marta LPuig, Sergi…
Tocant a mà...
Literatura catalana
Recull poètic en clau de dietari que J.V. Foix publicà l’any 1972. 
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra…