Resultats de la cerca

La seu és a la Haia És format per 18 jutges escollits pels estats membres de l’ONU amb criteris d’equitat quant a representació de sistemes legals, continents, sexes, etc, per un període de nou anys Es diferencia del Tribunal Internacional de Justícia , amb seu també a la Haia, en el fet que no dirimeix contenciosos entre governs o estats, sinó que jutja conductes i atribueix responsabilitats d’individus El president i els dos vicepresidents són elegits pels jutges Té els precedents en el  procés de Nuremberg 1945 i en la resolució 260 de l’Assemblea General de les Nacions Unides 1948, per la…

El Tribunal Penal Internacional TPI declara culpable de crims contra la humanitat i crims de guerra l’exvicepresident de la República Democràtica del Congo, Jean-Pierre Bemba Els crims van ser comesos a la República Centreafricana el 2002 i el 2003 per milicians a les seves ordres El 21 de juny és condemnat a divuit anys de presó És el primer cop que el TPI dicta condemna per crims sexuals

Les forces internacionals de pau desplaçades a Bòsnia SFOR arresten a Banja Luka el general Stanislav Galić, l’únic dels tres alts comandants serbobosnians inculpats per crims contra la humanitat pel Tribunal Internacional de la Haia que encara era en llibertat Galić, considerat un dels principals responsables del setge de Sarajevo 1992-95, haurà de respondre davant el Tribunal de la Haia de quatre càrrecs per delictes de crims contra la humanitat i de tres per crims de guerra

Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de la Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia 1992-95 Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià

El líder islamista Motiur Rahman Nizami és penjat després de ser condemnat per genocidi, violació i tortures, crims comesos durant la guerra d’independència amb el Pakistan l’any 1971 Nizami va ser cap del principal partit islamista de Bangladesh, i el cinquè dels antics líders executats des del 2013 La sentència és força polèmica, i els defensors dels drets humans afirmen que Nizami ha estat jutjat sense garanties El 4 de setembre també és executat Mir Quasem Ali, un magnat dels mitjans de comunicació condemnat per crims contra la humanitat comesos el 1971 Des que…

El Tribunal Penal Internacional revoca una sentència del 2016 contra l’exvicepresident de la República Democràtica del Congo, Jean-Pierre Bemba, que el condemnava a 18 anys de presó per crims de guerra i crims contra la humanitat durant la guerra a la República Centreafricana 2002-03 Segons la jutge, el tribunal no va tenir en compte els intents de Bemba d’aturar les massacres

El Tribunal Penal Internacional declara l’exlíder rebel de la República Democràtica del Congo Bosco Ntaganda culpable en 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos entre els anys 2002 i 2003 Ntaganda va estar a les ordres de Thomas Lubanga, condemnat el 2012 pel mateix tribunal Entre els càrrecs hi ha la primera condemna per esclavitud sexual La pena, dictada el 7 de novembre, és de 30 anys de presó

El jutge argentí Roberto Marquevich ordena l’ingrés a la presó de l’exdictador Jorge Rafael Videla sota l’acusació d’haver permès el segrest de cinc nens nascuts en un centre clandestí de detenció durant la dictadura militar Tot i que la cúpula militar de la dictadura va ser amnistiada el 1990 de les seves responsabilitats en els crims comesos en el període 1976-83, Videla pot ser arrestat perquè les lleis de Punto Final 1986 i d’Obediencia Debida 1987 no són aplicables als crims contra menors

Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa  Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina  l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…