Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
aigües mares
Farmàcia
Química
Solució que resta en contacte amb els critalls en cristal·litzar una substància dissolta.
La cristallització dóna lloc, en general, a una segregació, almenys parcial, de les impureses, les quals es concentren en les aigües mares
resolució
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica , introduïda per…
corona
Geologia
Microestructura pròpia de roques magmàtiques i metamòrfiques consistent en una zona de minerals distribuïts radialment al voltant d’un altre mineral.
Pot reflectir tant una cristallització seqüencial com reaccions secundàries entre les dues fases minerals En roques metamòrfiques aquesta estructura constitueix una eina útil per a determinar les condicions de pressió i temperatura durant el metamorfisme
fenocristall
Mineralogia i petrografia
Cristall gros, visible a ull nu en algunes roques porfíriques.
Els fenocristalls es formen a una gran profunditat durant la cristallització del magma, abans de la seva efusió en forma de lava Són anteriors a la pasta magmàtica de la mateixa roca en què es presenten
Johan August Brinell
Mineralogia i petrografia
Enginyer suec.
Les seves recerques en el camp de la cristallització i la manufactura de l’acer de l’any 1900 el menaren a idear l' assaig de duresa per a metalls i aliatges que porta el seu nom
nitrat de beril·li
Química
Cristalls blancs deliqüescents que es presenten en forma de trihidrat [Be(NO3)2.3H2O], molt solubles en aigua.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre l’òxid de berilli amb les subsegüents evaporació i cristallització Sovint és emprat com a enduridor en la composició de camises de becs d’incandescència i també com a reactiu químic
gel granulat
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.
És la primera etapa de la formació del gel en aigües marines o continentals i, seguidament, es pot transformar en gel greixós Els cristalls de gel granulat són més arrodonits en els primers estadis de la cristallització i progressivament es fan més angulosos
àcid periòdic
Química
Oxoàcid mineral sòlid, cristal·lí i incolor, que se sublima a 110°C i es descompon a 138°C.
És soluble en l’aigua i l’alcohol Forma un dihidrat, el qual perd l’aigua de cristallització a l’entorn dels 100°C Hom l’obté per reacció entre el iode i l’àcid perclòric concentrat o per electròlisi a baixa temperatura de solucions concentrades d’àcid iòdic És emprat com a oxidant
aigua d’imbibició
Farmàcia
Química
Aigua present en certs hidrats, en proporció màxima fixa, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i per tant pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls (o àdhuc substituïda per altres petites molècules), sense alterar-los macroscòpicament i modificar llur estructura.
També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització