Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
creu de tau
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina a la qual manca l’extremitat superior.
És anomenada també creu o crossa de Sant Antoni , i antigament, en llatí, crux commisa Apareix molt sovint en forma de creu patent concavada
quimioreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a les modificacions químiques de la sang.
Es troben en el si carotidi i en la crossa de l’aorta i tenen una gran importància en la resposta de l’organisme a l’anòxia
baroreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a la distensió de les parets on són situats.
N'hi ha a les parets del cor i dels vasos sanguinis i els més coneguts son el del si carotidi i el de la crossa de l’aorta Els baroreceptors constitueixen un sistema regulador de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca
tau
Heràldica
Arqueologia
Cristianisme
Símbol sagrat egipci, en forma de creu egípcia o creu de tau, que porten a la mà algunes divinitats egípcies representades en monuments funeraris per a significar el triomf de la vida sobre la mort.
Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal
vena safena
Anatomia animal
Cadascuna de les venes superficials de la cama que tenen l’origen en el peu.
L' externa va per darrera del malleòl extern i pel costat dels músculs bessons fins al buit popliti i acaba en la vena poplítia La interna , que és la continuació de la vena dorsal interna del peu, va pel costat intern de la cama, del genoll i de la cuixa, arriba fins a sota de l’arc femoral, on forma en aquest nivell una crossa que perfora l’aponeurosi, i acaba en la femoral
aorta
Anatomia animal
Vas sanguini dels cordats, el més important de llur sistema circulatori, que surt del cor i distribueix la sang oxigenada a tot el cos, a través de les artèries que se’n ramifiquen.
En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del ventricle…
mossarabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apellatius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando '…
caròtide
Anatomia
Cadascuna de les dues artèries que, per un costat i altre del coll, irriga el cap.
És formada per un tronc inicial únic, anomenat caròtide primitiva , el qual, al nivell de la vora superior del cartílag tiroide, es divideix en dues branques caròtide interna i caròtide externa La caròtide primitiva dreta neix del tronc braquiocefàlic, i l’esquerra, directament de la crossa de l’aorta ambdues es relacionen amb les estructures laterals del coll i principalment amb la vena jugular interna i el nervi pneumogàstric L’artèria caròtide externa arriba fins al coll del còndil del maxillar inferior, i gràcies a les seves branques collaterals i terminals irriga les…
canya de pescar
Pesca
Pesca esportiva
Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija, generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d’un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l’altre cap, d’un o diversos hams.
Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda , fragment de fil molt resistent i transparent tot aquest conjunt de coses constitueix l’ armada o cameta sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça canya curta, d’uns 2-3 m o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa , i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol canya llarga, d’uns 4-6 m Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s…