Resultats de la cerca
Es mostren 496 resultats
Jerónimo de Alcalá Yáñez de Ribera
Literatura
Metge i escriptor castellà.
És autor d’alguns llibres religiosos i, sobretot, d’una novella picaresca, Alonso, mozo de muchos amos o El donado hablador 1624-26, derivació culta del Lazarillo
tabla
Tabla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular d’una sola membrana Consta d’un parell de tambors, independents i complementaris, anomenats tabla i bāhyā , diferents en la forma, sonoritat i manera de ser tocats El tabla és cilíndric o lleugerament cònic, de fusta, amb la membrana tensada amb una tira de cuir en ziga-zaga amb l’ajut d’uns petits cilindres de fusta massissa situats entre el cuir i el cos de l’instrument Es toca amb la mà dreta El bāhyā , de cos de forma hemisfèrica, és de coure o, en algun cas, de terra cuita i es toca amb la mà esquerra
música romanesa
Música
Art musical conreat a Romania.
La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII,…
Rafael Obligado
Literatura
Poeta argentí.
Tractà del tema gautxesc en llengua culta Sota el títol comú de Poesías 1885 en edició augmentada, 1906 publicà diversos poemes, entre els quals Santos Vega , on narra la vida llegendària d’aquest payador
apariat
Literatura
Grup de dos versos que rimen entre ells: Bella ciutat de marbre del món exterior, / esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor
(Guerau de Liost).
Dins la literatura catalana, assenyaladament la clàssica, l’apariat ha aconseguit una difusió remarcable, tant culta com popular, fins a donar peu a diverses formes i gèneres amb personalitat pròpia rodolí, auca, nova rimada, codolada
mode

Els modes grecs i gregorians
©
Música
Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.
La música medieval occidental eclesiàstica, inspirada en la música clàssica grega, tenia vuit modes, quatre d’autèntics i quatre de plagals La música europea culta n'ha conservats dos, a partir del segle XVII el major i el menor
estil Chicago
Música
Estil de jazz practicat a Chicago en 1919-30 pels joves músics blancs que s’iniciaren en la música dels negres que hi emigraren, procedents de Nova Orleans.
Es distingí per la sensació d’unitat creada en les realitzacions d’inspiració collectiva, per les ambicions tècniques perfeccionistes i per la influència de la música culta i folklòrica europea En fou el representant més destacat el trompeta Bix Beiderbecke
tambura
Tambura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a…
adoració
Religió
Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.
És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu
xaronisme
Literatura
Denominació donada a certes manifestacions literàries produïdes entorn de la meitat del segle XIX a Catalunya que es caracteritzen per un col·loquialisme de base popular i de gust dubtós.
Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil