Resultats de la cerca

De nom de soltera Gabriele Guyot, després de cursar estudis inacabats de germanística, romanística, filosofia i música exercí la docència durant un quant temps La seva obra és una crítica minuciosa de les servituds imposades per la vida quotidiana i pels grups de relació més immediats, especialment la parella i la família La seva narrativa ha estat interpretada com una concepció de la privacitat en termes de refugi i alhora com una paràbola de conflictes a escala més general Autora prolífica, publicà uns 600 contes part dels quals en el subgènere dels microcontes, una vintena de novelles, una…

Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim

Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra…

Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua a Roma fou ordenat de sacerdot 1773 Fundà una escola de música 1775 a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic 1784, i pogué fer força viatges a l’estranger féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc Fundà dues escoles més de música a Mannheim també en fundà a Estocolm i a Darmstadt Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser…

Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Estudià l’art dels Països Catalans Von Valencianer Kunst, 'Sobre l’art valencià’, 1909 i, especialment, l’art hispànic El Greco 1911, Die Sevillaner Malerschule ‘L’escola sevillana de pintura’, 1911, Geschichte der Spanischen Malerei ‘Història de la pintura espanyola’, 1913, Alt-Spanien 1921, Gotik in Spanien 1928

Es doctorà a Giessen Alemanya, i després emigrà a Anglaterra, on fou director del jardí botànic d’Eltham i professor de la Universitat d’Oxford Descriví diversos gèneres i espècies, sobretot de molses i bolets Fou autor de Catalogus plantarum circa Giessen sponte nascentium 1718, Hortus Elthamensis 1732 i Historia muscorum 1741