Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
badoc
Fitopatologia
Malaltia de l’avellaner, provocada pels àcars Eriophyes coryligallorum i Phytoptus avellanae, els quals ataquen els borrons florals o vegetatius.
Les gemmes malaltes esdevenen vermelles, s’inflen, es deformen i s’atrofien, amb la qual cosa la formació del fruit resta impedida i l’arbre debilitat
mononeuritis
Patologia humana
Inflamació d’un sol nervi.
És gairebé sempre originada per un obstacle mecànic i, com tota neuritis, evoluciona amb els trastorns funcionals corresponents al nervi afectat, sobretot amb dolor, debilitat i parestèsies
Philippe de Cabanes
Història
Militar
Militar d’origen francès, senyor de Luttange.
Fou capità general interí 1773-77 de Catalunya La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona
lipotímia
Patologia humana
Pèrdua breu del coneixement, provocada per la reducció del flux sanguini cerebral, com a conseqüència d’un descens sobtat de la pressió arterial, motivat per l’acció del nervi vague (reflex vagal) com a resposta a determinades situacions (dolor, temor, angoixa, etc), afavorides per circumstàncies com la calor, els ambients tancats, la ingesta d’alcohol, etc.
Abans de la pèrdua del coneixement s’esdevenen símptomes premonitoris com sensació de debilitat, visió de llums, acúfens, pallidesa, suor freda i caiguda a terra La recuperació és total al cap de pocs minuts
ambició patològica
Ambició exagerada que correspon a les aspiracions anormals de certs malalts mentals.
Reflecteix un gran afebliment del sentit de l’autocrítica demència, debilitat mental o una estructura delirant de l’individu paranoia, mitomania En les psicosis que s’acompanyen de megalomania, com són certes paranoies, pot convertir-se en un veritable deliri deliri de grandesa
mielosi funicular
Patologia humana
Afecció de la medul·la espinal consistent en focus degeneratius en els cordons posteriors i laterals.
És deguda a una deficiència de vitamina B 1 2 i es registra especialment en el curs de l’anèmia perniciosa Produeix formigó i debilitat a les cames, amb rigidesa i dificultat en la marxa per alteració motora i de la sensibilitat profunda
Síndrome de Guillain-Barré
Patologia humana
La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de…
síndrome psicomotriu
Patologia humana
Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor.
Entre els fenòmens patològics de l’activitat psicomotriu es destaquen, en la infància, els corresponents a estats deficitaris orgànics, de tipus cerebral o endocrí retard mental, idiòcia, cretinisme, mongolisme o a debilitat psicomotriu, sovint associada a deficiències intellectuals infantilisme motor, asinergia motriu i mental, pobresa de llenguatge, manca de personalitat, etc
hipertiroïdisme
Patologia humana
Estat patològic causat per la hiperfunció de la glàndula tiroide.
Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid