Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
esperança matemàtica
Matemàtiques
Valor mitjà que pot prendre una variable aleatòria X definida en un espai de probabilitat (Ω, Q, P).
És la integral definida E X = ∫ XdP de la funció X relativament a la probabilitat P En el cas discret si on X i són valors reals i I A i els indicadors d’una partició { A i ,,A n } de l’espai, l’esperança pren el valor L’ esperança condicionada d’una variable aleatòria X , donat un esdeveniment A , és la integral definida
correspondència
Matemàtiques
Una correspondència entre dos conjunts A
i B
és definida com un subconjunt del producte cartesià A × B
.
És fàcil de relacionar aquesta definició amb la idea intuïtiva de correspondència per exemple, si A és el conjunt dels països, i B el dels idiomes, la correspondència tal idioma es parla a tal país determina exactament un subconjunt de A × B el de les parelles a, b tals, que en el país a es parla l’idioma b En una correspondència el conjunt d’elements de A que apareixen com a primers elements de parelles de la correspondència és anomenat domini , i el conjunt d’elements de B que apareixen com a segons elements en les parelles de la correspondència, imatge Si cada element del domini només…
integral impròpia
Matemàtiques
Integral que, a causa de no ésser definida o fitada, la funció a integrar, en algun punt del seu domini de definició, no és calculable directament.
Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les…
clotoide
Matemàtiques
Corba geomètrica de tipus espiral definida per la condició que el radi de curvatura varia de forma inversament proporcional a l’arc recorregut.
És definida per la seva funció intrínseca, però hom no pot obtenir-ne una expressió explícita
valor lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Segons F. de Saussure, sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.
El valor s’oposa a la significació, definida per referència al món material a la substància Les unitats lingüístiques resten les mateixes, siguin quines siguin llurs realitzacions fòniques o gràfiques, d’on es dedueix que la llengua és una forma, no una substància
anió
Química
Ió de càrrega negativa, format per un àtom amb un o més electrons en excés o per un grup d’àtoms de composició definida (ions negatius dels cristalls iònics, de les solucions d’electròlits i dels electròlits fosos; carbanions de la química orgànica).
Els ions gasosos negatius, d’estequiometria no definida, no solen ésser anomenats anions En l’electròlisi, els anions es dirigeixen vers l’ànode
producte vectorial de dos vectors
Matemàtiques
Operació definida entre dos vectors.
Donats dos vectors, a i b , vector a ∧ b el mòdul del qual és | a ∧ b | = | a | | b | sin a , b , on sin a , b és el sinus de l’angle que determinen les direccions de a b , i la direcció del qual és perpendicular al pla determinat per a i b , i el sentit del qual és tal que el tríedre a , b , a ∧ b sigui dextrogir és a dir, que el sentit de a ∧ b és igual al sentit d’avanç d’un llevataps que, aplicat en el punt de concurrència de a i b , anés del primer cap al segon