Resultats de la cerca

Fou ajudant de Huygens des del 1673 i posteriorment de Boyle, a Anglaterra, on perfeccionà la màquina pneumàtica 1676-79 i ideà el digestor , conegut com a marmita de Papin A Alemanya residí a Marburg i Kassel, on inventà diversos aparells La seva màxima preocupació, però, fou la màquina de vapor, de la qual fou, de fet, un precursor

Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…

Deixeble de Comte i Proudhon, fou professor i rector de la Universitat Lliure de Brusselles i president de l’Institut International de Sociologie Publicà dues obres importants Recherches sur la natalité en Belgique dans ses rapports avec le prix du blé et de la houille 1883, de caire empíric, i Systèmes économiques et sociaux 1904-07, de teoria econòmica

S’inicià en l’hípica de la mà del seu pare, fundador del club de bàsquet a cavall de Saint-Georges-d’Orques Assolí el triomf en les diverses categories del Campionat de França de bàsquet a cavall fins que el 2006 es traslladà a Catalunya Competí representant el Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu Guanyà la medalla d’or de la Champions League de bàsquet a cavall celebrada a Lió formant part de l’equip integrat per Miquel Julià, Gil Carbonés, Carles Vila, Álvaro Segura i Eulàlia Ripollès 2009 Es proclamà campiona de la Copa d’Espanya de clubs 2009 El 2007 formà part de l’equip català de…

La capital és Bobigny

Fou professor a l’École Polytechnique i a la Sorbona Féu recerques importants en anàlisi matemàtica, càlcul de probabilitats, calor, acústica, capillaritat, elasticitat de materials, etc Deixeble de Laplace, és un dels precursors de la física matemàtica

Ha ocupat la presidència del país en dues etapes del 1979 al 1992 i des del 1997 L’any 1979 assumí el poder després de l’expulsió del president Joachim Yhombi-Opango, acusat de corrupció Amb l’arribada a la presidència, Sassou negocià préstecs amb l’FMI i permeté l’accés dels inversors nord-americans i francesos als jaciments petrolífers i de minerals L’any 1992 deixà la presidència i, entre el 1994 i el 1997, s’installà a París, fugint de la persecució de què era objecte per part del nou govern De nou a la presidència, convocà eleccions generals per al 2002, en les quals resultà vencedor El…

Estudià música al Jesus College d’Oxford 1940-47 i fou violinista a la Philharmonia Orchestra 1948-49 Entre el 1949 i el 1954 fou productor en cap al departament de música de l’emissora radiofònica BBC Fou professor visitant en nombroses universitats, entre les quals la de Cornell 1955 i Pennsylvania State 1963-64, i també al Goldsmith College de la Universitat de Londres 1995 En 1964-76 fou professor a la Universitat de Columbia i en 1976-77 ocupà la càtedra d’història de la música a la Universitat de Washington a Seattle Fou fundador i director artístic de grups com Ambrosians Singers i…

Del 1971 al 1974 estudià percussió a la Royal Academy of Music de Londres Contractat com a membre de la Royal Philharmonic Orchestra, en 1970-72 dirigí la Liverpool Sinfonia, que ell mateix havia fundat El 1973 passà a ser director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i de la Bournemouth Sinfonietta El 1975 debutà a Glyndebourne i dos anys després passà a dirigir les orquestres de la BBC Escocesa i la Filharmònica de Liverpool L’any 1980 fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de la ciutat de Birmingham En 1981-83 dirigí el Festival South Bank Summer Music de Londres i a…

Un dels fundadors de la revista Esprit , es donà a conèixer amb assaigs com Politique de la personne 1934, Penser avec les mains 1936 i Journal d’Allemagne 1938 El llibre més famós fou L’amour et l’Occident 1939, sobre el mite de l’amor-passió en Tristany i la seva repercussió en la mística i en la literatura Residí als EUA 1940-47 i en tornar escriví obres en defensa del federalisme i la unitat europea Fédéralisme et nationalisme 1954, Les chances de l’Europe 1962, Lettre ouverte aux européens 1970, L’avenir est notre affaire 1977 i Sur l’état de l’union de l’Europe 1979