Resultats de la cerca
Es mostren 1163 resultats
regla de L’Hôpital
Matemàtiques
Regla que permet de calcular límits de funcions en el cas d’indeterminacions del tipus 0/0 o ∞/∞.
Segons aquesta regla, el límit del quocient de dues funcions és igual al quocient de llurs derivades, o sia Si el quocient entre les primeres derivades continua essent indeterminat, hom aplica la regla prenent les segones derivades, i així successivament, fins a resoldre la indeterminació
bases de Schiff
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de les imina N-substituïdes, anil, que hom obté per condensació d’un aldehid o cetona amb una amina primària, de fórmula general .
Les bases de Schiff més ben conegudes són les derivades d’amines aromàtiques les derivades d’amines alifàtiques presenten tendència a la polimerització Troben aplicació com a intermedis en síntesi orgànica
ordre d’una derivada parcial
Matemàtiques
Respecte a una funció original, f, nombre de derivacions parcials que hom ha fet fins a arribar a la derivada en qüestió.
Per exemple, les derivades parcials de ∂ f /∂ x i són les derivades parcials d’ordre 2 , o de segon ordre , de f , i són notades per ∂ 2 f /∂ x j ∂ x i on j = 1, , n
derivada direccional d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció D ⊂ℝ n →ℝ, un punt a∈D, i un vector no nul v∈ℝ n , límit, si existeix, del quocient [f( a+h v) - f( a)]/h, quan h tendeix a zero.
Si aquest límit existeix hom el nota per f ´ a , v , i hom diu que f és derivable en la direcció v en el punt a i que f ´ a , v és la derivada de f en la direcció en el punt a Les derivades parcials són derivades en la direcció dels vectors unitaris canònics de ℝ n
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
absintisme
Patologia humana
Intoxicació produïda per begudes derivades del donzell, com l’absenta.
anualitat
Pagament o cobrament anual, que pot ésser fragmentat en intervals menors (p ex, trimestrals) durant un període fix o indeterminat.
En matemàtica financera hom distingeix l’anualitat d'amortització de l’anualitat de capitalització El preu d’adquisició d’una anualitat depèn del tipus d’interès utilitzat per a calcular el valor present d’un flux de renda futura La forma més corrent d’anualitat ha esdevingut, modernament, la que deriva de l’assegurança de vida, de vellesa o de pensions El seu valor depèn del sexe i de l’edat dels qui contracten, puix que és basat en les taules de vida actuarials derivades de les respectives taxes de mortalitat Subsisteixen, però, altres fórmules d’anualitat, com les …