Resultats de la cerca

En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic

Els aldols són substàncies solubles en aigua, poc estables, amb les propietats dels aldehids i dels alcohols Es dimeritzen fàcilment i per destillació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics donen aldehids etilènics Són obtinguts per condensació aldòlida d’aldehids i en certes condicions es descomponen regenerant-los El més conegut és l’aldol ordinari, anomenat simplement aldol

Es presenta en forma de cristalls incolors, molt higroscòpics i solubles en l’aigua, que es fonen a 57°C i es descomponen amb evolució d’oxigen a partir de 200°C Presenta una acidesa similar a la de l’àcid sulfúric, però és més oxidant Hom l’obté, en forma de selenat, per oxidació vigorosa de selenits o per fusió oxidant del seleni amb nitrat potàssic

Hom el pot obtenir per reacció de la fosfina amb sals metàlliques o per reducció de fosfats amb carboni Els fosfurs dels metalls alcalins o alcalinoterris es descomponen amb l’aigua, i els altres per l’acció dels àcids Els fosfurs dels metalls pesants tenen un aspecte metàllic i són bons conductors del corrent elèctric és important, entre d’altres, el bronze de fòsfor

Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats

Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en els àlcalis i en l’aigua calenta, que es descomponen a 150°C Presenta caràcter dèbilment bàsic, i pot existir en dues formes tautomèriques, una de les quals és totalment aromàtica Hom la pot obtenir per tractament amb àcid nitrós de la guanina, i és emprada en síntesi orgànica i en medicina Entre els seus derivats metilats són importants la cafeïna, la teobromina i la teofillina

Hom obté els ferrats per l’acció del clor sobre l’hidròxid fèrric, en presència d’àlcali, segons l’equació de reacció FeOH 3 + 5KOH + 3/2Cl 2 →K 2 FeO 4 + 3KCl + 4H 2 O Són poc estables, i a alta temperatura es descomponen, amb alliberament d’oxigen En dissolució concentrada presenten una coloració intensament vermella En els ferrats el ferro actua com a hexavalent, igualment com el sofre en els sulfats Són isomorfs amb els sulfats, els cromats i els manganats

Hom l’obté per fusió del diclorur de palladi amb el nitrat potàssic Es redueix fàcilment amb hidrogen i proporciona palladi amb activitat catalítica

L’augment de la temperatura durant aquest procés provoca la descomposició o bé el canvi d’estat dels agents d’inflament i, com a conseqüència, la formació d’oclusions o de porus plens de gas dins el material plàstic Aquests agents són anomenats químics, si es descomponen, com l’azocarbonamida, i físics, si només passen de líquid a gas, com és el cas del pentà Poden ésser usats, entre altres plàstics, amb el policlorur de vinil PVC, les resines ABS i el polietilè de baixa i d’alta densitat

Els èsters d’hemiacetals de fórmula són anomenats també, de vegades, acials parcials Els acilals poden ésser preparats per acilació dels aldehids i cetones i es descomponen per hidròlisi alcalina Cada un d’ells en particular és anomenat com els èsters Els més coneguts són el diacetat de metilè CH 3 COO 2 CH 2 , que bull a 170°C, i el diacetat d’etilidè CH 3 COO 2 CHCH 3 , que bull a 167-169°C, obtingut a partir de l’acetilè i de l’àcid acètic emprat en l’obtenció d’acetat de vinil