Resultats de la cerca

Fou professor al Lafayette College de Pennsilvània Hom anomena fluid o plàstic de Bingham a una substància ideal que roman rígida per dessota d’un cert esforç aplicat, però que flueix com un líquid newtonià en què la velocitat de deformació és proporcional a l’esforç quan l’esforç traspassa aquest llindar

La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment…

Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell

Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals

Generalment és un tipus de vehicle amb quatre rodes motrius situades als extrems d’un bastidor, llarg i molt alt, al centre del qual penja una gran caixa que pot ésser oberta més o menys per la part del dessota L’obertura presenta un caire d’atac, orientat cap a la part frontal del vehicle, que pot ésser regulat en alçada respecte del sòl, així com també pot ésser regulada l’obertura de la caixa, tot mitjançant un sistema de cilindres hidràulics

La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix

L’oca d’Egipte es troba a tot Àfrica dessota el Sàhara, Egipte, Palestina i potser algun sector de l’Àfrica sahariana També hi ha una població que fou introduïda a Anglaterra en el segle XVIII i que ha esdevingut feréstega Dels Països Catalans solament es coneixen dues dades, molt probablement d’exemplars escapats de zoològics o aviaris, dels quals és un component freqüent El 120468 fou mort un adult totalment manso a l’albufera de València i el 150581 un exemplar a l’estany de Salses

És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació

La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen