Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
plasma

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió…
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa…
67P/Čurjumov-Gerasimenko

Fotografia del 67P/Čurjumov-Gerasimenko presa per la sonda Rosetta
Astronomia
Cometa que orbita el Sol un cop cada 6,45 anys, entre les òrbites de Júpiter i la Terra.
Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la…
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat per un…
deuteró
Física
Nucli del deuteri, isòtop de l’hidrogen, compost per un protó i un neutró.
Té un sol estat lligat a 2,25 MeV, puix que les forces nuclears són de poc abast L’estudi del deuteró és fonamental en física nuclear, puix que és el sistema més simple dels formats per més d’un nucleó en aquest cas es tracta de dos cossos, problema ben resolt en mecànica quàntica Hom empra, doncs, el deuteró, complementat amb la difusió nucleó-nucleó, com a test per tal de conèixer les forces nuclears A causa de l’existència del moment quadripolar, aquestes forces nuclears no poden ésser solament centrals, puix que, si ho fossin, la simetria faria que el nucli fos esfèric i, per tant, amb…
central nuclear

Esquema de funcionament d’una central nuclear
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la fissió del nucli d’algun element físsil de nuclis atòmics.
Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani enriquit com a…
telescopi de neutrins
Astronomia
Nom que reben diferents dispositius experimentals pensats per detectar els neutrins procedents del nucli del Sol o d’altres indrets de l’Univers, com en el cas de la supernova 1987A
.
Es basen en les rares interaccions dels neutrins amb un blanc adequat, i la posterior detecció de les partícules secundàries emprant una xarxa de detectors o mètodes electroquímics El primer experiment d’aquesta mena és el de Raymond Davis, el 1976, el més recent és el detector Super-Kamiokande i el Sudbury Neutrino Observatory Tots ells confirmen la falta de neutrins solars respecte a les prediccions teòriques L’experiment de Davis consistia en un tanc de 600 tones, ple de Cl 4 C el 3 7 Cl reaccionava amb els neutrins produïts a la cadena ppIII del cicle p-p de combustió de l’hidrogen, i es…
telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble
© iStockphoto.com/jamesbenet
Astronomia
Instrument òptic espacial de la NASA destinat a l’observació de l’Univers sense la distorsió de l’atmosfera terrestre.
Fabricat també amb participació de l’ Agència Espacial Europea ESA, navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts És basat en un reflector de tipus Cassegrain , format per dos miralls El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de camp ampli…
deutero-
Química
Prefix que indica que un o més dels hidrògens d’una molècula són àtoms del seu isòtop deuteri.