Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Sexenni
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que comprèn des de la revolució de setembre de 1868, en què fou enderrocada Isabel II, fins a la restauració dels Borbó en la persona del fill d’Isabel, Alfons XII, el 1874.
La dialèctica política del Sexenni comprèn quatre fases juntes revolucionàries i govern provisional, monarquia constitucional Constitució del 1869 i regnat d’Amadeu I, república del 1873 , i república del 1874
Berenguer de Tours
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès que volgué aplicar la dialèctica a la teologia.
En la doctrina de l’Eucaristia sostingué que en la transsubstanciació no desapareixia la substància del pa i del vi
Karl Eugen Dühring
Economia
Filosofia
Filòsof i economista alemany.
Intentà de conciliar el positivisme de Comte amb el materialisme de Feuerbach Fou atacat pel partit socialista, i en especial per Engels Entre les seves obres cal destacar Natürliche Dialektik ‘Dialèctica natural’, 1865 i Wirklichkeitsphilosophie ‘Filosofia de la realitat’, 1895
antítesi
Filosofia
Oposició entre dos termes o dues proposicions.
Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi
Robert Havemann
Filosofia
Història
Filòsof i científic alemany.
Investigador de fisicoquímica i professor a Berlín, fou condemnat a mort 1943 per la seva resistència antinazi, però hom li ajornà l’execució per tal d’aprofitar les investigacions que feia a la presó Comunista, oposat a tot dogmatisme, s’interessà per l’aspecte humanista del marxisme Escrivi Dialektik ohne Dogma ‘Dialèctica sense dogma', 1964
Bogdanov
Economia
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof i economista rus Aleksandr Aleksandrovič Malinovskij.
De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…
Crítica de la raó pura
Obra cabdal d’Immanuel Kant, publicada el 1781 i corregida per l’autor mateix en la segona edició del 1787.
De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica
Deborin
Filosofia
Nom amb el qual és conegut Abram Moisejeviĉ Ioffe, filòsof soviètic.
Socialdemòcrata primerament i menxevic després, es féu membre del partit comunista 1928 Professor a la Universitat Sverdlov de Moscou des del 1920, fou obligat a adoptar la ideologia oficial Són obres seves Hegel i dialektičeskij materializm ‘Hegel i el materialisme dialèctic’, 1929, Dialektika i jestestvoznanije ‘Dialèctica i ciències naturals’, 1930, Filozofija i marksizm ‘Filosofia i marxisme’, 1930 i Filozofija i politika ‘Filosofia i política’, 1961
Josep Maria Piñol i Font
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Disseny i arts gràfiques
Escriptor.
A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària
,