Resultats de la cerca

Es tracta de l’antiga església d’aquest petit llogaret proper a Càldegues, avui desapareguda El primer esment segur del lloc d’Oncés és de l’any 949, en què el sacerdot Oliba, Amalric i Dató, almoiners del difunt Oliba, donaren a Santa Maria de la Seu tots els béns que tingueren Radulf, bisbe de la Seu d’Urgell, i el difunt Oliba, fill seu, al comtat de Cerdanya, a les villes d’Ur, d’Enveig, Oncés, Famelga, Set i Osseja L’església de Sant Julià d’Oncés es documenta des del 1193, que Guillema de Jújols, dona de Ramon Fabre, vengué a l’abadia del Canigó tots els drets…

Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on era aplicat…

L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’…

Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del…

En algun cas el senyor l’havia allegat com a mitjà coactiu que impedia l’enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba

Segons el dret civil de Catalunya li correspon la meitat si concorre amb ascendents o descendents legítims del difunt, i la totalitat, en els altres casos