Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Les ambaixades
Intentar representar cartogràficament la diplomàcia en el món implica, prèviament, plantejar què és La diplomàcia es podria definir com l’acció, en l’àmbit mundial, dels estats i dels organismes internacionals que aquests han creat, els quals estan dotats de personalitat jurídica pel Dret Internacional Públic Pel que fa als aspectes operatius, les accions i les relacions establertes són regulades pel Conveni de Viena de Relacions Diplomàtiques Aquest conveni defineix, entre altres conceptes, què és una ambaixada, què és un agent diplomàtic i quines són les seves…
Salvador Bermúdez de Castro
Literatura
Poeta castellà romàntic.
Es dedicà a la diplomàcia i a la política Com a historiador escriví Antonio Pérez 1841 Aplegà les poesies, escrites en la joventut, a Ensayos poéticos 1840, on usà preferentment un tipus d’octava anomenada bermudina
Joan Sallarès i Castells
Literatura catalana
Escriptor.
Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de…
,
Georgetown University
Centre d’ensenyament superior privat situat a Washington (EUA).
Situat a la capital federal dels EUA, és la universitat catòlica més antiga del país Fundada el 1789 pel bisbe de Baltimore John Carroll, la institució pertany a la Companyia de Jesús Centre reconegut pels seus programes formatius en política exterior i diplomàcia internacional, a més de d’humanitats, teologia, dret i altres ciències socials
Jordi I d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1714-27), elector de Hannover (Jordi I: 1628-1727) i duc de Lüneburg, fill de l’elector Ernest AugustI de Hannover i de Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra.
Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu
Primer acte del Diplocat després del 155
Se celebra al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona el primer acte del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Diplocat després que fos clausurat en el marc de l’aplicació de l’article 155 el 27 d’octubre La nova secretària general, Laura Foraster, anuncia que el Diplocat continuarà explicant Catalunya al món malgrat la vigilància a què està sotmès
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh
República Dominicana 2018
Estat
El mes de maig, el Govern va trencar relacions amb Taiwan i en va establir amb la Xina, en el que es va considerar un triomf de la diplomàcia de Pequín, que ho posa com a condició per a establir relacions econòmiques amb qualsevol altre estat També és un exemple de la penetració cada cop més intensa del gegant oriental al continent americà, i més concretament al Carib
diplomatista
Diplomàtica i altres branques
Persona que es dedica a l’estudi dels diplomes o de la diplomàcia.
concòrdia de Monteagudo
Història
Pacte signat a Monteagudo (Sòria) entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella, el 29 de novembre de 1291, per tal de posar fi a l’estat de guerra entre ambdós sobirans.
Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans com s’esdevingué més tard a Tarifa Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina