Intentar representar cartogràficament la diplomàcia en el món implica, prèviament, plantejar què és. La diplomàcia es podria definir com l’acció, en l’àmbit mundial, dels estats i dels organismes internacionals que aquests han creat, els quals estan dotats de personalitat jurídica pel Dret Internacional Públic. Pel que fa als aspectes operatius, les accions i les relacions establertes són regulades pel Conveni de Viena de Relacions Diplomàtiques. Aquest conveni defineix, entre altres conceptes, què és una ambaixada, què és un agent diplomàtic i quines són les seves funcions, qui representa els estats i quins són els privilegis i la immunitat de què disposa aquesta persona relacionats amb l’exercici de la diplomàcia. En definitiva, el Conveni de Viena recull i sistematitza una pràctica tradicional i un estatus consolidat respecte a les ambaixades i els diplomàtics; constitueix, alhora, un interès compartit dels estats signataris, unes regles del joc de les relacions que mantenen i una eina i garantia per a fer-les possibles. La diplomàcia permet que l’Estat participi en el joc internacional, d’acord amb unes regles, per a augmentar el seu poder o millorar la seva posició relativa, o per a influir en la configuració i la transformació de les regles d’aquest joc.
Per a exercir la diplomàcia, l’Estat estableix ambaixades a les capitals d’altres estats i acredita ambaixadors davant d’aquests. En el mapa s’ha representat el nombre d’ambaixades acreditades a cada Estat, dada que es considera representativa de la importància que s’atribueix a les relacions amb el país receptor. Segons la quantitat d’ambaixades per ciutat, s’han distingit dos grans grups: l’encapçalat per Washington (176 ambaixades) –constituït pels membres del G-8, Xina i Egipte, que correspon, amb l’excepció d’Egipte, al que es considera les grans potències– i un altre format per ciutats que es poden considerar potències mitjanes amb vocació global i potències regionals.
El nombre d’ambaixades a la capital d’un Estat és indicatiu del seu grau d’actoria internacional i constitueix en si mateix un actiu i una eina per a aquesta. Cal observar, a més, que la presència de les seus d’organismes internacionals o regionals a la capital d’un Estat fa que el nombre d’ambaixades sigui notablement superior al d’altres capitals amb pes internacional similar; això explica que Brussel·les sigui la segona capital al món en nombre d’ambaixades (és seu de la Unió Europea i de l’OTAN, a més de la capital de Bèlgica), o justifica també el nombre d’ambaixades al Caire (seu de la Lliga Àrab), a Viena (seu d’agències de les Nacions Unides i de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) i a Addis Abeba (seu de la Unió Africana).
El desplegament diplomàtic
Si bé jurídicament tots els estats són iguals, políticament hi ha grans diferències en la seva actoria i capacitat d’acció internacionals. Aquestes diferències es reflecteixen en el desplegament diplomàtic de cada Estat i en el nombre d’ambaixades i de diplomàtics que dediquen a llur acció internacional. Espanya, per exemple, té un nombre relativament baix de diplomàtics, que no ha augmentat gaire des la mort del general Franco, però la seva presència, acció i pes internacionals han augmentat substancialment. Vers la fi del 2001, mentre que Espanya disposava de 738 diplomàtics en actiu, França en tenia 2.180, el Regne Unit 1.538, Alemanya 1.461, els Països Baixos 1.050 i Itàlia 934.
El desplegament diplomàtic és indicatiu de les relacions i els interessos internacionals de l’Estat, de les seves prioritats polítiques i geogràfiques, de la condició de potència gran, mitjana o petita, regional o global, de les relacions històriques i del passat imperial o colonial, en definitiva, de la posició d’aquest Estat en el món i de la seva política exterior.
Si bé els mapes sobre la representació diplomàtica tenen un innegable valor indicatiu, també impliquen importants limitacions a l’hora de reflectir aquest complex món. La diplomàcia és un factor decisiu i insubstituïble d’acció internacional, que determina el pes relatiu d’un Estat com a actor internacional, però no és l’únic. Factors com la situació geoestratègica, la població i la seva preparació, l’estructura i el volum de l’economia, la cultura i la llengua, el sistema polític, les empreses i altres actors socials rellevants amb projecció internacional, les relacions internacionals d’altres institucions (privades o públiques, regionals o locals), les universitats i think tanks amb capacitat de pensament i proposta sobre l’agenda internacional, l’exèrcit i les capacitats de defensa, i la pertinença a determinats organismes (econòmics, regionals o de defensa), resulten, entre d’altres, igualment determinants del pes internacional d’un Estat. Tanmateix, el desplegament diplomàtic manté relació amb aquests altres factors, amb un element correctiu determinat en bona mesura per la voluntat i l’interès polític de l’Estat en la seva projecció internacional.
El desplegament diplomàtic reflectit cartogràficament té un valor relatiu. El mapa reflecteix únicament l’existència d’una ambaixada en un determinat Estat, i cal precisar que no totes les ambaixades són iguals. Així, per exemple, Espanya té ambaixada a Washington i a Accra, però mentre que en la primera té ambaixador, diversos diplomàtics, consellers sectorials de tots els ministeris i nou consulats generals a les principals ciutats dels Estats Units, a Ghana només té ambaixador, un diplomàtic i oficines sectorials no residents. Cal assenyalar també que el mapa no reflecteix el desplegament de les missions consulars, que constitueixen un important complement i suport a l’acció diplomàtica.
Per altra banda, l’eficàcia i capacitat d’acció d’una diplomàcia no es determina només pel desplegament i el nombre de diplomàtics, sinó també per la seva organització i els procediments de funcionament, per la seva formació i professionalitat, pel seu sistema de comunicacions i la capacitat dels seus serveis centrals d’anàlisi i processament de la informació, entre altres factors.
Els ambaixadors
Els ambaixadors són considerats pel Conveni de Viena –juntament amb el cap d’Estat, el cap del poder executiu i el ministre d’assumptes exteriors– plenipotenciaris per a representar i comprometre internacionalment l’Estat. Els ambaixadors poden ser residents o no residents, i les ambaixades, d’acreditació única o múltiple, ja que, en el cas que l’Estat no estableixi una ambaixada resident a la capital d’un altre, sol acreditar la seva ambaixada i el seu ambaixador en un Estat veí o proper.
Un Estat pot també nomenar ambaixadors en missió especial, que el representen amb relació a la qüestió objecte de la seva missió especial, considerada una prioritat de la política exterior. L’ambaixador en missió especial pot tenir una vocació temporal o permanent. Per exemple, els ambaixadors espanyols en missió especial per a la negociació del Tractat del Tribunal Penal Internacional o per al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 tenen una missió temporal; l’ambaixador en missió especial per a Operacions de Manteniment de la Pau té una missió permanent o de durada indefinida.