Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
equació de contiuïtat
Física
Nom genèric de les equacions que expressen de forma diferencial la llei de conservació d’una magnitud conservativa.
Les equacions de continuïtat expressen el ritme de variació de la densitat de la magnitud considerada en termes de la divergència de la densitat de corrent associada ∂ρ∂ t = -div n així, per exemple, ρ pot ésser la densitat de massa en un fluid, la densitat de càrrega en un conductor, o la densitat de probabilitat d’una partícula en mecànica quàntica, i j pot ésser la densitat de corrent del fluid j= ρ v , v essent el camp de velocitats, la densitat de corrent elèctric, o la densitat de corrent de probabilitat de la partícula, respectivament Les equacions de continuïtat resulten…
nabla
Matemàtiques
Operador diferencial que a ℝ 3
és definit per
.
Els operadors diferencials, gradient , divergència i rotacional , admeten, en termes seus, les expressions
laplacià
Física
Matemàtiques
Operador diferencial, representat pels símbols Δ, ∇ 2
o ∇·∇, que, en ésser aplicat sobre una funció real de diverses variables reals, f
(
x 1
,...,x n
), dóna lloc a la funció
.
És relacionat amb els operadors diferencials gradient i divergència per l’expressió Δ f = divgraf f
convergència atmosfèrica
Meteorologia
En els ciclons, tendència de l’aire en les capes baixes a introduir-se cap al mínim de pressió a conseqüència del sentit de la circulació dels vents (llei de Buys Ballot).
Aquesta convergència és pràcticament compensada per l’existència d’una divergència en les capes altes de l’atmosfera En els anticiclons s’esdevé el fenomen invers
aflorament
Ecologia
Geografia
Surgència a la terra o a l’oceà.
A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
convergència
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants.
Les llengües convergents formen àrees contínues sobre els mapes lingüístics, fet que s’explica pel contacte cultural entre zones pròximes N'és un exemple l’àrea mediterrània d’accentuació lliure, que comprèn des del portuguès fins al rus S'oposa a divergència
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
arbre additiu
Biologia
Arbre filogenètic la longitud de les branques del qual duu associada informació numèrica que quantifica el canvi evolutiu.
Generalment, la distància que hi ha entre els diferents nodes terminals i l’arrel no és sempre la mateixa, és en funció de la quantitat de canvi evolutiu Si les puntes de les branques són totes equidistants respecte a l’arrel de l’arbre s’anomena dendrograma o arbre ultramèric, i s’utilitza per a representar el temps evolutiu, expressat directament en anys o indirectament a través de la divergència entre seqüències, utilitzant el concepte de rellotge molecular