Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Centre d’Influència Catòlica
Associació religiosa fundada a Barcelona el 1950 per Maria Rosa Farré i Escofet.
Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
Saint-Amand Bazard
Filosofia
Sociologia
Carbonari francès.
Entrà en contacte amb la doctrina de Saint-Simon l’any 1825 Fou redactor de Producteur 1825- 26, d' Organisateur 1828-30 i de Globe 1831 Amb B-PEnfantin fou cap del saintsimonisme , des del desembre de l’any 1829 també en fou el principal teòric gràcies a l’obra Doctrine de Saint-Simon Exposition 1829 A causa de divergències doctrinals, pel desembre del 1831 deixà el càrrec que compartia amb Enfantin
Heinrich Joseph Denzinger

Heinrich Joseph Denzinger
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg alemany.
Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64
drus | drusa
Islamisme
Individu d’una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat.
El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90
Pere Pascual i Morey
Història
Polític.
Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València
Grup Ecumènic de Les Dombes
Grup de teòlegs que treballen sobre els aspectes doctrinals del procés ecumènic.
És format per teòlegs protestants i catòlics de França i Suïssa i fou fundat l’any 1937 pel sacerdot de Lió Paul Couturier i el pastor suís Baümlin Els seus membres es reuneixen periòdicament al monestir trapenc de Les Dombes, prop de Lió, per confrontar les posicions de llurs esglésies en els temes que encara les mantenen dividides i treballen per assolir posicions comunes i divulgar-les Ha publicat Accord sur l’eucharistie 1972, Propositions pour une réconciliation des ministères 1973, Document sur le ministère épiscopal 1976, L’Esprit Saint, l’Église et les sacrements 1980, Le ministère de…
medicina legal
Medicina
Branca de la medicina que tracta dels problemes biològics i medicoquirúrgics en relació amb les ciències jurídiques i socials, en especial el dret penal.
Aquest cos de doctrina consta essencialment de dues grans parts una que tracta d’elaborar els elements doctrinals que poden concórrer a facilitar la formació i l’evolució del dret medicina jurídica , i una altra que tracta d’aplicar pràcticament les nocions científiques i metodològiques o els fets útils a la justícia medicina forense Les múltiples formes d’activitat medicolegal comprenen les denúncies, els certificats, les visites fiscals, els peritatges, els arbitratges, etc Aquestes prestacions poden ésser sollicitades per l’autoritat o per persones privades
Agobard
Nota autògrafa d' Agobard al marge d’unes taules de còmput: " 782. Aquest any vaig venir de les Hispànies a la Gàl·lia Narbonense "
© Fototeca.cat
Història
Visigot probablement originari de l’actual Catalunya.
S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist , Bartolomé Aparicio…