Resultats de la cerca

Bàsicament autodidacte, estudià harmonia i contrapunt durant un curt període de temps amb A Schönberg i en 1920-22 estudià piano amb Franz Schmidt a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià a fons el sistema dodecatònic i l’aplicà a les seves obres Es guanyà la vida tocant el piano en cinemes i bars de la capital austríaca, com a director d’una banda i també com a compositor per al cinema -tot utilitzant el pseudònim de Hanns Elin-, fins que el 1958 començà a ensenyar composició a la Musikhochschule de Viena El 1965 ocupà una plaça de professor en aquest centre La seva producció és diversa…

Entre el 1906 i el 1910 fou alumne d’A Schönberg, el qual, malgrat que n’apreciava molt el talent, no hi veié les condicions perquè esdevingués compositor En acabar els estudis, Stein treballà com a corepetidor en teatres d’òpera, i entre el 1920 i el 1923 fou responsable de les interpretacions de la Verein für musikalische Privataufführungen 'Societat Privada de Concerts' Del 1924 al 1930 fou l’editor de la revista musical "Pult und Takstock" 'Faristol i batuta', i també treballà a la Universal Edition, a Viena, fins a l’annexió d’Àustria per Alemanya Emigrat a Anglaterra el…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…

Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…

En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un sistema1 musical…

Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de Toronto i entre…

S’inicià amb el seu pare en els estudis de violí Gràcies a una beca pogué estudiar composició a Rio de Janeiro amb HJ Koellreutter, i es convertí en membre actiu del grup Música Viva, fundat el 1939 pel professor alemany Novament becat, el 1948 viatjà als EUA, on fou alumne d’A Copland i DP Menin En tornar al Brasil en un moment en què el grup Música Viva, que pregonava el dodecatonisme, s’enfrontava al grup nacionalista liderat per M Camargo 1952, Krieger es decantà cap a una tercera via —dodecatònica, però amb reminiscències brasileres—, materialitzada en Sururu dos 12 sons Parallelament a…

Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis Les classes d’alçades que conté un pitch class set poden…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a la universitat…

El terme també s’aplica al resultat d’aquest procediment La versió retrogradada d’un fragment, que s’obté llegint la partitura des del final i de dreta a esquerra, ha rebut diferents denominacions, com ara al rovescio , imitació per mirall o cancrizans , aquesta última denominada així a causa de l’associació de la retrogradació amb la marxa d’un cranc El primer exemple de retrogradació és atribuït al rondeaux a tres veus de G de Machaut, de títol prou expressiu, Ma fin est mon commencement A partir de llavors la retrogradació tingué lloc en el context dels gèneres imitatius com ara el cànon…