Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Michele Pfeiffer
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Al final de la dècada dels setanta començà a fer petites aparicions a la televisió i el cinema fins que aconseguí un paper important al musical Grease 2 1982, de P Birch A continuació protagonitzà, entre d’altres Scarface 1983, de B de Palma, Lady Hawke 1984, de R Donner, Into the Night 1985, de J Landis, The Witches of Eastwick 1987, de G Miller, Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, The Fabulous Baker Boys 1989, de S Kloves, The Russia House 1990, de F Schepsi, Batman Returns 1992, de T Burton, Love Field 1992, guardonada al Festival de Berlín, de J Kaplan, Frankie and Johnny…
Julianne Moore

Julianne Moore
© Loreal
Cinematografia
Actriu nord-americana.
El 1983 es graduà en interpretació a la Universitat de Boston Actuà també en telefilms i en sèries de televisió El 1990 debutà en el cinema com a secundària en diverses pellícules, entre d’altres, Vanya on 42nd Street 1994, de Louis Malle, i el 1995 en un paper protagonista a Safe , de Todd Haynes Posteriorment ha actuat a Nine months 1995, de Chris Columbus Assassins 1995, de Richard Donner Surviving Picasso 1996, de James Ivory Boogie Nights 1997 i Magnolia 1999, de Paul Thomas Anderson la seqüella de Jurassic Park , The Lost World 1997, de Steven Spielberg The Big…
Christopher Reeve
Cinematografia
Actor nord-americà.
Debutà com a actor a 15 anys al Festival de Teatre de Williamstown El 1974 es graduà a la Universitat de Cornell i més tard estudià a l’escola d’arts escèniques Juilliard de Nova York Després d’uns quants anys treballant al teatre i a la televisió a la sèrie Love of Life , l’any 1978 Richard Donner l’escollí per a protagonitzar una adaptació del còmic Superman , en un paper que marcaria la seva carrera A més de les tres seqüeles de Superman , rodades els anys 1980, 1983 i 1987, la seva filmografia comprèn, entre d’altres, Somewhere in Time 1980, Monsignor 1982, The Bostonians…
Julia Roberts
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla dels directors d’una escola d’interpretació, als 17 anys s’installà a Nova York on poc després, i gràcies a l’ajuda del seu germà, el també actor Eric Roberts, començà a interpretar petits papers a la televisió i al cinema Entre aquests últims destaquen Blood Red 1987, de P Masterson, Mystic Pizza 1988, de D Petrie i Steel Magnolias 1989, de H Ross Pretty Woman 1990, de G Marshall la donà a conèixer internacionalment Des d’aleshores ha protagonitzat, entre d’altres, Sleepping With the Enemy 1991, de J Ruben, Hook 1991, de S Spielberg, The Pelican Brief 1993, d’A Pakula, I Love Trouble…
John Williams
Música
Compositor nord-americà.
Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una carrera…
Jerry Goldsmith
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Estudià piano i composició amb Jakob Gimpel i teoria i contrapunt amb Mario Castelnuovo-Tedesco Fou alumne de Miklós Rózsa en les classes de música cinematogràfica que aquest impartia a la Universitat del Sud de Califòrnia Inicià la seva carrera professional al departament de música de la cadena de televisió CBS Ben aviat es guanyà la vida com a compositor per a serials de ràdio i, més tard, per a programes televisius La composició de la música per a la sèrie televisiva The Twilight Zone al final dels anys cinquanta li donà un gran prestigi i s’obrí pas com a compositor de bandes sonores per…
,
Peter O’Toole
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic irlandès.
Debutà a 17 anys en el teatre Després de servir a la Royal Navy durant dos anys, estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts 1952-1954 i posteriorment actuà a l’Old Vic Theater de Bristol Representà amb gran èxit les obres de Shakespeare Per la seva expressivitat i efectisme, interpretà habitualment en el cinema personatges amb una certa càrrega d’idealització romàntica Debutà en el cinema en The Savage Innocent 1960, de Nicholas Ray, i posteriorment participà en gairebé una vuitantena de títols, entre els quals cal esmentar Lawrence of Arabia 1961-62, de David Attenborough, actuació que…
música de Lapònia
Música
Música desenvolupada a Lapònia.
És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…
Woody Allen

Woody Allen
© Adam Bielawski
Cinematografia
Literatura
Teatre
Nom amb què és conegut Allen Stewart Konigsberg, director, actor i guionista cinematogràfic nord-americà.
S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run…
art austríac
El Bes, del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat als territoris germànics que constituïren el nucli tradicional del patrimoni de la casa d’Àustria, i, posteriorment, a la República d’Àustria.
Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional hallenkirche,…