Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Joan de Sant Tomàs
Cristianisme
Nom amb què és conegut Joan Poinsot, teòleg dominicà.
Estudià a Coïmbra i a Lovaina i fou professor de l’orde i de la Universitat d’Alcalá i confessor de Felip IV Un dels més significats exponents del reinaixement del tomisme, comentador eximi de sant Tomàs, féu autoritat amb el seu tractat sobre els dons de l’Esperit Sant Escriví Cursus Theologicus i Cursus philosophicus thomisticus , obres publicades a partir del 1637
Bàrbara de Portugal
Història
Infanta portuguesa, filla de Joan V i de Maria Anna.
Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid
esposalles
Etnologia
Cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.
En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa
Michael Baius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb el qual és conegut Michel de Bay, teòleg flamenc, professor de la Universitat de Lovaina i director del Col·legi Standonk.
És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví…
igualtat d’oportunitats
Sociologia
Circumstància social en la qual la probabilitat d’èxit personal no està influïda per l’origen social.
La igualtat d’oportunitats és un concepte bàsic de les socialdemocràcies europees, implementat a partir del desenvolupament de l’estat del benestar, i està destinada a garantir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar els seus dons i capacitats Igualment, fa referència a l’esforç que fa una societat perquè tots els individus puguin satisfer llurs aspiracions de prosperar a partir de l’esforç i el mèrit individual, al marge de les seves característiques adscriptives, com el gènere, la raça o la classe social d’origen Aquest esforç es tradueix en…
col·lecta
Acció de recollir dons voluntaris, especialment per a algun fi benèfic; acapte.
kula
Antropologia
Sistema d’intercanvi de béns de prestigi entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea.
Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l’intercanvi de béns…
oferir
Oferir (sacrificis, dons, etc) a una divinitat per propiciar-se-la, aplacar-la, regraciar-la.
capta
Acció de recollir dons voluntaris en recompensa d’un servei prestat, d’una actuació popular (cantades, ballades, etc).
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…