Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Luxemburg 2013
Estat
El 10 de juliol, el primer ministre Jean-Claude Juncker es va veure obligat a convocar eleccions anticipades després que el partit socialdemòcrata li retirés el seu suport arran de les investigacions sobre la implicació dels serveis secrets luxemburguesos en escoltes illegals a polítics i al gran duc Henri, en xantatges i en nombroses activitats clandestines sense control Les eleccions legislatives es van celebrar el 20 d’octubre i, tot i la victòria del partit democratacristià de Juncker amb el 33% dels vots i 23 escons, l’aliança entre els liberals del Partit Democràtic DP, els…
fugacitat
Física
Química
Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que tracten de descriure el comportament dels gasos reals.
Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el…
Edino Krieger
Música
Compositor i director d’orquestra brasiler.
S’inicià amb el seu pare en els estudis de violí Gràcies a una beca pogué estudiar composició a Rio de Janeiro amb HJ Koellreutter, i es convertí en membre actiu del grup Música Viva, fundat el 1939 pel professor alemany Novament becat, el 1948 viatjà als EUA, on fou alumne d’A Copland i DP Menin En tornar al Brasil en un moment en què el grup Música Viva, que pregonava el dodecatonisme, s’enfrontava al grup nacionalista liderat per M Camargo 1952, Krieger es decantà cap a una tercera via —dodecatònica, però amb reminiscències brasileres—, materialitzada en Sururu dos 12 sons…
Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera en una pintura de Joseph Vivien
DP
Història
Elector de Baviera (1679-1726).
Lluità contra els turcs 1688-1689 Governador dels Països Baixos 1691-99, fundà la Reial Companyia dels Països Baixos 1698 per al comerç amb les Índies i Àfrica Després de la mort del seu fill Josep Ferran 1699, designat hereu de Carles II d’Espanya, s’alià amb Lluís XIV de França en la guerra de Successió Desposseït dels seus estats a causa de la derrota de Blenheim 1704, els recobrà gràcies als tractats de Rastadt 1714 i Baden 1715
Maximilià III Josep de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera en una pintura de Georges Desmarées
DP
Història
Elector de Baviera (1745-77).
Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79
Elisabet de Baviera

Elisabet de Baviera en un retrat de Franz Xaver Winterhalter (1865)
DP
Història
Emperadriu d’Àustria, filla de Maximilià, duc de Baviera, i de Lluïsa de Baviera.
Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià
Lluís I de Baviera

Lluís I de Baviera en un retrat de Joseph Karl Stieler (1826)
DP
Història
Rei de Baviera (1825-48).
Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar
Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià en un fresc de San Miguel de Daroca (Aragó)
DP
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…
Lluís III de Baviera
Lluís III de Baviera en un retrat realitzat per Atelier Elvira (1914)
DP
Història
Rei de Baviera (1913-18).
Succeí el seu pare Leopold de Baviera en la regència de l’estat i, a conseqüència de la follia del monarca Otó, en fou proclamat rei En produir-se la revolta bavaresa 1918, que culminà en la proclamació de la república, abandonà el tron
Roger Mas i Solé

Roger Mas i Solé
© Xell Mas
Música
Cantant i músic.
Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i…