Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Es construeixen galeres per al rei a les drassanes de Barcelona
Es construeixen galeres per al rei a les drassanes de Barcelona
Intent d’assalt de la caserna de les Drassanes a Barcelona
Té lloc l’intent d’assalt de la caserna de les Drassanes a Barcelona per elements anarquistes
Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós
Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer
Assignació del rendiment dels impostos sobre el comerç amb Alexandria a les drassanes de Barcelona
Alfons el Benigne assigna el rendiment dels impostos sobre el comerç amb Alexandria a l’obra de les drassanes de Barcelona
Conflicte amb les institucions catalanes arran que el virrei col·loca l’escut de Castella i Lleó a l’entrada de les drassanes de Barcelona
El virrei de Catalunya provoca un conflicte amb les institucions catalanes en collocar l’escut de Castella i Lleó a l’entrada de les drassanes de Barcelona
Gdańsk

Drassanes de Gdansk
© Brosen
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia, a la Bàltica, a la desembocadura del Vístula.
La part antiga de la ciutat s’estén en ple delta del Vístula, al peu d’una elevació morènica La ciutat moderna és travessada pels rius Motlawa i Radunia, afluents del Martwa Vístula, branca del Vístula Gdańsk és ciutat portuària, la principal de Polònia, amb les dàrsenes installades a les illes a les ribes del delta Actualment és un port de cabotatge, dedicat al tràfic de càrrega mixta És també nucli industrial, amb drassanes i indústria metallúrgica, química, alimentària i de la fusta Forma una veritable conurbació amb els propers nuclis de Sopot estació balneària i Gdynia…
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…
pont

Pont de comandament
Drassanes Dalmau
Transports
Superestructura més elevada d’un vaixell, en el sentit de la mànega, en la qual hi ha el post de comandament, amb tots els aparells de govern de l’embarcació, de comunicació i de control, i la cambra del capità.
Sol ésser anomenat pont de comandament o pont de navegació Quan a la mateixa superestructura hi ha dos ponts, hom anomena pont alt el superior i pont baix l’inferior, i si n'hi ha a la proa i a al popa, són anomenats pont de proa i pont de popa respectivament En els portaavions el pont és generalment una torre lateral
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc de Barcelona segons un gravat antic
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou…