Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
comtat d’Alba de Liste
Història
Títol castellà concedit el 1459 a Enrique Enríquez y de Mendoza, besnet d’Alfons XI i fill d’un almirall de Castella.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca
comtat de Prades

Els Prades, línia del casal de Barcelona
© Fototeca
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades (que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba,…
ducat de Sessa
Història
Títol concedit al regne de Nàpols per Ferran el Catòlic a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia…
comtat de Palamós
Història
Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran de Requesens i Joan
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
ducat de Sogorb
Història
Títol senyorial concedit el 1476 per Joan II al seu nebot Enric d'Aragó i de Pimentel, infant d’Aragó i de Sicília, comte d’Empúries i senyor de Sogorb.
Passà als Fernández de Córdoba, marquesos de Comares, als de la Cerda, ducs de Medinaceli, als Fernández de Córdoba-Figueroa, ducs de Feria, i als Medina
ducat d’Uceda
Història
Títol concedit al regne de Castella amb grandesa d’Espanya, el 1610, a Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda, marquès de Cea.
Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna
comtat de Barby
Història
Territori del Sacre Imperi que formava part del cercle de l’Alta Saxònia regit pels senyors de Barby, pertanyents a una branca dels comtes d’Arnstein.
Fou convertit en comtat de l’imperi el 1497 En extingir-se els comtes de Barby 1652, el territori fou repartit entre els ducs de Saxònia-Weissenfels, els ducs d’Anhalt-Zerbst i el ducat de Magdeburg
principat d’Eisenach
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alta Saxònia.
Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach