Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
agroecosistema
Agronomia
Ecosistema en el qual l’home actua per afavorir determinats organismes que tenen valor econòmic.
Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la…
connectància
Ecologia
Propietat emergent d’un ecosistema que mesura la proporció del total d’interaccions interespecífiques teòricament possibles que es donen realment.
La connectància és una mesura d’estructura que depèn de la quantitat d’interaccions entre espècies Relacions interespecífiques, com per exemple les de mutualisme, incrementen la connectància En un ecosistema, quan les interaccions són dèbils, aquestes són més nombroses, afecten més espècies i la connectància és alta En ecosistemes amb interaccions fortes, on les espècies actuen vigorosament però sobre un nombre petit d’altres espècies, les interaccions són menys nombroses i la connectància és baixa
cadena alimentària
Ecologia
Conjunt de relacions de producció i obtenció d’aliments que s’estableix entre els diferents organismes d’un ecosistema.
Especialment, quan es consideren limitades, per simplificació, a les relacions lineals entre un nombre petit de nivells tròfics, cadascún dels quals obté aliments de l’inmediatament inferior i en cedeix a l’inmediatament superior En la realitat aquesta simplificació no es produeix mai, i les relacions tròfiques entre els organismes d’un ecosistema són més complexes una mateixa espècia es pot comportar com a pertanyent a més d’un nivell tròfic, i aquests es poden multiplicar La cadena alimentària és anomenada també a vegades xarxa alimentària , quan hom té més o menys en compte…
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la seva producció…
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells…
surgència submarina
Ecologia
Emissió d’aigua calenta que surt del fons de la mar, a les dorsals oceàniques.
A conseqüència d’aquest fet, es creen unes condicions que permeten la formació d’un ecosistema que té com a productors primaris bacteris quimiolitotròfics del sofre En aquest ecosistema hom ha descobert animals que no es troben a cap més hàbitat, com ara el vestimentífer Riftia
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…
comunitat
Ecologia
Conjunt d’organismes que viuen en un mateix biòtop o hàbitat.
Sovint és sinònim de biocenosi, bé que moltes vegades hom en restringeix el significat i parla de comunitats d’animals, de vegetals, etc ecosistema
desintegrador | desintegradora
Ecologia
Dit dels bacteris i diversos tipus de fongs que constitueixen un graó essencial en qualsevol cadena d’alimentació.
Es nodreixen de les restes d’altres membres de l’ecosistema, fent soluble la matèria orgànica i desintegrant-la químicament de manera que esdevingui apta per a l’acció dels transformadors transformador