Resultats de la cerca

La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa

Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic 2686-2181 aC, no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà 2040-1786 aC No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht ~720 aC en féu la seva seu Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI 664-525 aC, que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII 404-399 aC, que expulsà els perses d’Egipte El període ptolemaic 323-30 aC marcà la fi de la seva preeminència política…

El seu origen fou el campament bastit pel conqueridor àrab ‘Amr ibn al-'Āṣ a la riba est del Nil durant el setge d’Alexandria 641 La proximitat amb la població grecocopta de Babilònia féu que aquesta es barregés ràpidament amb els conqueridors Els governants abàssides i tulúnides hi residiren, fins que fou fundat el Caire 969 Fou notable per la seva prosperitat econòmica

Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també parlen del sistre sistrum…

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors

Divinitat guerrera un dels seus emblemes és un arc amb dues fletxes, era protectora del Delta i deessa de la inundació El seu culte, que s’estengué a l’Alt Egipte, data d’època molt antiga i era popular sobretot entre les dones Durant la dinastia XXVI fou la principal divinitat d’Egipte pel fet d’ésser Sais la capital del país

Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou 1567 aC com a dona d’Ammó en la tríada tebana Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona

Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió

Estudià psiquiatria a la Universitat del Caire Directora d’Educació de la Salut dins el Ministeri de Sanitat egipci, fou destituïda el 1971 Fou censurada i empresonada 1980-82 per la seva crítica a la situació de la dona al mon àrab, tema central de la seva obra novellística The Hidden Face of Eve , 1980 Woman at Point Zero , 1983 A Daughter of Isis The Autobiography of Nawal El Saadawi ,1999, etc, i de diversos estudis És autora també de les novelles  The Novel 2004 i Zeina, Novel 2009, dels llibres de memòries  Memoirs from the Women’s Prison  1984,  My Travels Around the World 1986 i  …

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…