Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
fórmula de Clairaut
Física
Fórmula que dóna el valor de l’acceleració de la gravetat g en un punt de latitud φ.
L’expressió teòrica és g = g e 1 + 5ω 2 a /2 g e - e sin 2 φ, on g e és el valor de la gravetat a l’equador, a és el semieix major equatorial de l’ellipsoide de referència, e és la seva ellipticitat i w és la velocitat angular de la Terra El valor numèric és donat per l’expressió g = 978,049 1-0,0052884 sin 2 φ, on hom ha pres com a ellipsoide de referència un d’aplatament 1/297
prolat | prolata
Matemàtiques
Dit d’un esferoide allargat en la direcció de l’eix polar.
És un ellipsoide allargat
oblat | oblata
Matemàtiques
Dit d’un esferoide aplatat en la direcció de l’eix polar.
És un ellipsoide aplatat
eix tectònic
Geologia
Cadascun dels tres eixos perpendiculars entre si, que corresponen a l’orientació i magnitud de la direcció dels esforços (eixos d’esforços) o a la deformació que ha sofert un material (eixos de deformació)
.
Aquests eixos defineixen l'ellipsoide de deformació
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El…
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt…
John Hayford
Enginyer nord-americà.
Establí la teoria de la isostàsia i determinà la forma i les dimensions de l’ellipsoide terrestre És autor de Geodetic Astronomy 1898
uniaxial
Mineralogia i petrografia
Dit dels cristalls que tenen un sol eix òptic.
Els materials anisòtrops, amb més d’un índex de refracció, presenten una direcció en la qual el material és isòtrop Els cristalls uniaxials pertanyen als sistemes tetragonal, hexagonal o romboèdric La superfície òptica indicadora dels cristalls uniaxials és un ellipsoide de revolució
coordenades geogràfiques

Sistema de coordenades geogràfiques
© Fototeca.cat
Geografia
Paràmetres que determinen la posicó d’un punt de la superfície terrestre.
Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’…
zenit
Astronomia
Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador (horitzó astronòmic).
En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador