Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Zdenek Antonín Václav Fibich
Música
Compositor txec.
Vida Animat per la seva mare, que li ensenyà a tocar el piano, i per un sacerdot local, va escriure la seva primera composició, Pange lingua 1862, i entre el 1864 i el 1865 cursà estudis musicals a Praga Després estudià al Conservatori de Música de Leipzig amb I Moscheles i EF Richter 1865-67 El 1868 anà a París i més tard a Mannheim, on estudià amb V Lachner El 1871 era una altra vegada a Praga i hi va romandre la resta de la seva vida, tret d’una curta temporada a Vílnius Lituània Morta la seva primera esposa, es casà en segones núpcies amb la contralt Betty Hanušová, cunyada seva i…
Medicina 2017
Medicina
Nobel per als investigadors dels mecanismes moleculars del ritmes circadians El premi Nobel de medicina 2017 va ser concedit als científics nord-americans Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young, per haver descobert els mecanismes moleculars implicats en els ritmes circadians que permeten l’adaptació dels éssers vius al seu entorn Els seus treballs van establir les bases per a explicar la forma en què les plantes i els animals –incloent-hi els humans– sincronitzen el seu ritme biològic amb la rotació de la Terra A partir de la mosca de la fruita com a model, van aïllar un gen que…
Castell de Torroella de Montgrí
Art romànic
L’any 879, ja trobem esmentada una villa Torrocella El nom d’aquest lloc fa pensar que aleshores ja hi havia algun tipus de construcció defensiva una torroella o torre petita L’any 1085, en una concòrdia entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, surt esmentat el castro Torredella En altres acords posteriors entre els comtes empordanesos i rossellonesos, conservats també en el Liber feudorum maior , dels anys 1121 i 1154, és esmentat igualment aquest castell El lligam de dependència entre el castell de Torroella de Montgrí i els comtes d’Empúries resta força clar de bell antuvi…
Torre Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
Art romànic
Situació Masia que té englobada en la seva edificació una part de la torre que li va donar el nom F Baltà La Torre Abadal, englobada dins l’actual masia homònima, s’alça damunt un dels contraforts de ponent un dels més alts de la muntanya d’Olorda, damunt el pla del Llobregat, sota mateix de la fàbrica Samson A la primeria de segle, aquesta part de l’antic terme d’Olorda on és enclavada s’integrà al municipi de Sant Feliu de Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF212836 Per arribar-hi des de Sant Feliu cal agafar, a l’altura del quilòmetre 610,7 de la nacional II, la pista que duu a Can…
Sant Feliu del Bac (la Vall de Bianya)
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-oest, situada enmig de la vegetació F Baltà L’església de Sant Feliu del Bac es dreça damunt un petit turó, al vessant septentrional de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la riera d’Oix i presidint la part alta de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situació 31TDG514791 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153 de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que baixa fins a trobar la carretera que segueix, de…
Castell d’Hostoles (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Les restes dels murs del castell d’Hostoles són situades al cim d’un turó, des del qual podem albirar una bona part de la vall alta del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG613579 Seguint la carretera que va d’Olot a Amer i Girona, entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, hi ha a mà esquerra el castell d’Hostoles Poc abans d’arribar al quilòmetre 30, en passar al costat d’unes installacions hípiques, cal deixar l’auto Des d’aquest punt hem d’agafar un corriol que segueix la carena del serrat i que porta,…
Castell de les Espases (Esparreguera)
Art romànic
Situació La capella de Sant Salvador i uns escassos vestigis a la penya recorden aquest desaparegut i estratègic castell R Camprubí Sobre el congost del Cairat, el castell era encastellat 413 m a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat, uns 2 km aigua amunt del castell d’Esparreguera Mapa 36-15392 Situació 31TDG071038 Per arribar-hi cal seguir des de la vila d’Olesa de Montserrat el camí que duu al pla del Fideuer, on s’ha de deixar el cotxe i seguir a peu per una senderola en direcció a ponent aproximadament 1 km Història El castell fou venut pel comte Borrell…
Castell d’Esparreguera
Art romànic
Situació Únic mur conservat del que fou aquesta fortalesa, avui quasi totalment aterrada a causa de la construcció d’un dipòsit d’aigua F Baltà Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig Des d’ací s’hi ha d’anar a peu Mapa 36-15392 Situació 31TDG059006 Història El primer esment d’Esparreguera és del 899 En…
L’Església: bisbat i parròquies de la Garrotxa
Art romànic
El bisbat de Girona i el de Besalú En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir D’acord amb això, trobem, per exemple, que el bisbe de Girona Serf-de-Déu, l’any 904, anà a consagrar l’església de Sant…
La societat i els senyors de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Fragment del sector oriental de la Garrotxa i algunes contrades de les comarques properes, corresponents al full 11-1 Figueres, mapa toponímic i econòmic de l’ Atlas Històric de Catalunya , anys 759-992, de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado A mà esquerra hi ha les diverses vies que confluïen a la ciutat de Besalú Arxiu Gavín Fer una exposició sobre la història política o bé sobre la història de l’Església a la comarca de la Garrotxa a la alta edat mitjana no és pas gaire difícil, a causa dels nombrosos i força acurats estudis que fins ara han estat realitzats sobre aquests temes Per…