Sant Feliu del Bac (la Vall de Bianya)

Situació

Aspecte de l’església, des del costat sud-oest, situada enmig de la vegetació.

F. Baltà

L’església de Sant Feliu del Bac es dreça damunt un petit turó, al vessant septentrional de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la riera d’Oix i presidint la part alta de la Vall del Bac.

Mapa: 256M781. Situació: 31TDG514791.

Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153 de la Canya a Sant Pau de Seguries. Després de passar el coll de Capsacosta cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que baixa fins a trobar la carretera que segueix, de ponent a llevant, la serra de Malforat. El camí de Malbosc fins a l’església de Sant Feliu del Bac dura una mitja hora a peu. (JVV)

Història

Acta de consagració de l’església. Pergamí original conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Arxiu Mas

El temple de Sant Feliu apareix esmentat documentalment l’any 946 amb la grafia de “Sancti Felicis de Bag” com a terme d’una heretat que Fruila i altres executors testamentaris de Goltred cediren aquest any al monestir de Sant Pere de Camprodon. Pocs anys després, el 996, és consignada l’acta de dedicació d’aquest temple, escripturat com a “Sancti Felicis de Bag”, el qual fou consagrat pel bisbe de Girona, Ot. Cal dir, no obstant això, que aquesta acta de dedicació correspon a un temple anterior a la fàbrica que ha arribat als nostres dies, ja que aquesta té les característiques pròpies d’una construcció romànica del segle XII; així, doncs, cal convenir que l’església actual és fruit d’una reedificació feta sobre l’obra primitiva.

De les primeres dècades del segle XI, hom sap que l’any 1021 un personatge anomenat Roger oferí el seu fill Bernat al monestir de Camprodon, alhora que feia donació a la dita comunitat d’una heretat que posseïa a la parròquia de Sant Feliu del Bac.

A la segona meitat de la tretzena centúria l’església de “Sancti Felicis de Bacco” apareix citada en l’escriptura de la venda d’una propietat feta l’any 1269 per Pere de Bac, a favor de Guillem, abat del cenobi de Sant Pere de Camprodon. D’altra banda aquesta parròquia figura esmentada els anys 1279 i 1280 com a “ecclesia de Bacho” i “Sancti Felicis de Bacco” respectivament, dins les relacions de temples que contribuïen amb el delme al sosteniment de les croades. Així mateix, un segle més tard, l’“Ecclesia parrochialis Sancti Felicis de Bacho”, apareix en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona, confegits al final de la catorzena centúria.

Una última notícia corresponent a aquest temple de la Vall del Bac, refereix que el rei Pere III de Catalunya, per tal d’afrontar les despeses produïdes per la guerra amb Sardenya, vengué l’any 1372 a diversos abats de monestirs catalans els drets de bovatge, que li eren propis en alguns castells, viles i llocs entre els quals és esmentada en el document la parròquia de “Sancto Felicis den Bach”.

Aquesta església depenia eclesiàsticament de la parròquia de Sant Andreu de Porreres. (MLIR)

Acta de consagració de Sant Feliu del Bac (20 de gener de 996)

Ot, bisbe de Girona, consagra l’església de Sant Feliu de Bac, situada al comtat de Besalú. Mentre Amalric, juntament amb la seva muller i els seus germans, li fan una donació, el bisbe li concedeix els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels, assenyala els termes de la parròquia, li subjecta l’església de Sant Cristòfol i la sotmet a la seu de Girona.

In nomine sancte et individue Trinitatis. Anno Dominice incarnationis DCCCCXCVI, indicione octava, XIII kalendas februarii, v[eniens v]ir reverentissimus, domno Odone sacte sedis Gerundensis ecclesie humilis episcopus ad consecrandam ecclesiam in honorem Sancti Felicis martiris Christi, cuius ecclesia fundata est in comitatu Bisuldunense, in villa que nuncupant Bag. Congrui devotio cunctorum fidelium ut a celestem patriam toto desiderio anelant, quatinus sanctis monitis inherendo celestium bonorum pociantur effectibus. Hunc igitur secuti sunt more ab exordio sancte Ecclesie religiosi sanctique viri, qui in ipsa eclesiastica sunt edocati piis operibus insudare et ipsa ecclesia ennutrire et augmentare satagerunt. Horum itaque formam sequentes oportet nos ad celestem patriam inspicere ut ad caducam respuentes ad sublimia mantenia toto nisu tendere valeamus. Denique in Dei nomine ego Alamricus cum fratibus suis filius Teudemundi bone memorie, coniuxque eius nomine Emo. Et ego supra scriptus episcopus dono et concedo ad iam dictam ecclesia Sancti Felicis decimas et primicias et oblationes fidelium de supra dicta valle Bago, cum fines et termines suos. Et afrontat iam dicta parrochia a parte orientis in termini de ipsa Cute et de meridie in serra de Bianna vel in ipsa Portela, de occiduo in collo Securilias, de circii in Pugo Alto. Ideo ego Odone episcopo dono ad ipsa ecclesia supra scripta ecclesiam Sancti Christofori martiris qui est in ipsa valle de ipso Bago, cum omnibus suis pertinentiis. Haec omnia et constituens ut nulli in postmodum hoc nostris dotum vel decretum ullatenus violari liceat seu inconvulsam et inviolabilem permaneat. Redditum vero Sancte Marie sedis Gerundensis ecclesie statuimus per singulos annos sinodum et crista acceptionis et per unumquemque annun cera I valente dinario I grosso, ad opus Sancta Maria sedis Gerunda. Digesta est auteum hec scriptura XIII kalendas februarii, anno Xmo quod Ugo rex francorum regnandi sumpsit exordium. +(*) Odo hac si indignus gracia Dei episcopus sancte sedis Gerundensis ecclesie et nutu Dei abba sss. Sss Seniofredus levita sss(*). Sss Tassius prebiter signum +(*). +1 Argemirus presbiter et sacrista(*). Eustasii(*)archipresbiter(*). Senderebus archilevita +(*) Reimundus subdiaconus sss(*). Rodestagnus levita. Sss Abbo (*) levita qui ista dote vel donatione scripsi et subscripsi(*) sub die et anno quod supra. Seniofredus presbiter(*).

Original: Pergamí de 20,5 × 46 cm conservat a la Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Calaix 4-IV-8. Pergamí núm. 8 941. Prové del monestir de Vilabertran.

Còpia feta entre els anys 1552-1576: Arxiu Vallgornera d’Olot.

Marqués de Vallgornera: El acta de consagración inédita de Sant Feliu de Valldelbac, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. XXII, 1974-75, pàgs. 443-444.


Traducció

"En nom de la santa i indivisible Trinitat, l’any 996 de l’Encarnació del Senyor, vuitena indicció, el dia 13 de les calendes de febrer, vingué un home molt reverend, el senyor Ot, humil bisbe de la santa església de Girona, per a consagrar l’església en honor del màrtir de Crist Sant Feliu, l’església del qual ha estat construïda al comtat de Besalú, a la vila que anomenem Bac. És adequat a la devoció de tots els fidels que anhelin amb ple desig la pàtria celestial, de manera que, atrets pels consells dels sants, assoleixin amb les virtuts els béns celestials. Així doncs, han seguit aquest costum, des del començament de la santa Església, els religiosos i homes sants, educats en les coses eclesiàstiques, a fer bones obres i preocupar-se d’una banda de tenir cura de l’església i de l’altra d’augmentar-ne [els béns]. Així doncs, en nom de Déu, jo Amalric, amb els seus germans, fill de Teudemund de bon record, i la seva muller anomenada Ema(*). I jo, l’esmentat bisbe, dono i concedeixo a la dita església de Sant Feliu els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels de la més amunt esmentada vall del Bac, amb els seus límits i els seus termes. La dita parròquia afronta a la part de llevant amb el terme del Clot i a migjorn amb la serra de Malforat i amb el Portell, a ponent amb la collada de Seguries i a tramuntana amb el Puig Ou. Jo Ot, bisbe, dono a l’esmentada església l’església de Sant Cristòfol, màrtir, que és a la vall del Bac, amb totes les seves pertinences. Totes aquestes coses […](*) i constitueixo que en endavant ningú, de cap manera, gosi violar això establert en el nostre decret de dotació, ans romangui ferm per sempre més i inviolable. Establim com a renda de Santa Maria, seu de Girona, cada any [participar] al sínode i rebre la crisma i [donar] anyalment cera per valor d’un diner gros per a les necessitats de Santa Maria, seu de Girona. Aquesta escriptura ha estat redactada a 13 de les calendes de febrer, any desè que Hug rei dels francs començà a regnar. Ot, encara que indigne, bisbe de la santa seu de Girona, per la gràcia de Déu, i abat, per la voluntat de Déu. Sunifred levita. Tassi prevere signa. Argemir prevere i sagristà d’Eustasi arxiprevere. Sendered arxilevita. Ramon sots-diaca. Rostany levita. Abó levita, que va escriure aquesta dotació o donació i la va subscriure el dia i l’any més amunt esmentats. Sunifred prevere."

(Trad.: Jordi Bolòs i Masclans)

Església

Vista exterior de l’església des del costat sud-oest.

J. M. Melció

L’església de Sant Feliu és un edifici d’una nau coberta amb volta apuntada, reforçada per un arc toral apuntat, situat al centre de la nau, i capçada per una testera plana sense absis diferenciat. A l’extrem de llevant es construí una sagristia.

A la paret de ponent hi ha una petita finestra, allargassada. Al mur de migdia s’obre la porta, adovellada, de factura senzilla, i una finestra de doble esqueixada. El campanar d’espadanya de dos ulls s’alça damunt el mur de ponent, té adossada una construcció arruïnada al seu darrere que formava una torre comunidor; s’hi accedeix per una escala que és adossada al mur septentrional.

Pica beneitera que es troba actualment a l’interior de l’església.

F. Tur

A l’interior de l’edifici un arc triomfal apuntat marca la separació entre la nau i el presbiteri, dividint el cos en dues seccions gairebé iguals.

L’aparell és de carreus ben tallats, en filades uniformes. Sota les teules s’insinuen les lloses de la primitiva coberta.

L’església de Sant Feliu del Bac s’inclou dins el grup d’esglésies del segle XIII, de la mateixa Vall del Bac, com Sant Miquel d’Avellanacorba, o la Mare de Déu de Llongarriu, que presenten una nau única, sense absis, i que apareix a l’Empordà en el mateix moment del final de les formes romàniques. Dins aquest grup, Sant Feliu del Bac presenta la peculiarietat de tenir un arc toral, element que la diferencia de les altres esglésies, que, en general, presenten la volta de canó seguida. (MLIC-JAA)

Treballs de restauració

L’any 1996 es descobrí a l’interior de l’església una ara d’altar romànica dins un bloc de maçoneria obrat amb materials d’enderroc. L’ara, de pedra sorrenca, es conserva gairebé sencera, bé que partida en dos fragments (114 × 74,5 × 8 cm). Presenta una motllura formada per un replà i un bordó de perfil de mitja canya. La superfície central de l’ara és a un nivell lleugerament inferior al de la motllura. Conté alguns grafits. En la mateixa església s’ha trobat una pica de pedra rectangular. (CPO)

Bibliografia

Bibliografia general

  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. XII, Olot 1902, pàgs. 520-522 i vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 70-71.
  • Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàg. 75 i 88.
  • Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65, pàg. 67.
  • Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977, pàg. 98.
  • Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 64. (MLIR)

Bibliografia sobre l’església

  • Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977, pàg. 98.
  • A l’interior de l’església hi ha un fust de columna, el qual apareix actualment solt. És tallat en un únic bloc de pedra, té la forma cilíndrica i amb les cares totalment llises, mancades de qualsevol ornamentació.
  • Aquest fust fa 80 cm d’alt i 27 cm de diàmetre. Ha estat tallat en pedra calcària i presenta un fort desgast motivat pel pas dels anys.
  • És molt difícil situar aquesta peça en el temps, com tampoc no podem, en l’estat en què es troba actualment saber quina funció tenia dins el temple. (JVV)