Situació
F. Baltà
Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig. Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig. Des d’ací s’hi ha d’anar a peu.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG059006.
Història
El primer esment d’Esparreguera és del 899. En donen notícia el pare Ribas i el pare Pasqual, en una escriptura de donació d’unes vinyes al monestir de Santa Cecília de Montserrat, situades als confins del castell de la Guàrdia, prop d’Esparreguera. Però segons Mundó aquest document s’hauria de datar el 938, el segon any de regnat de Lluís, fill de Carles el Simple. El castell és esmentat el 963, quan Sança feu donació al monestir de Santa Cecília de l’església de Santa Coloma, del terme del castell d’Esparreguera. En una data indeterminada, entre el 967 i el 985, el castell fou venut pels comtes Borrell i Letgarda a Guillem, de la família dels Gurb-Queralt, a la qual el comte vengué també el castell de les Espases. Ambdós castells, que controlen la via del Llobregat al pas pel congost del Cairat, formaran part en endavant de la mateixa senyoria, la dels castells de les Espases i Esparreguera, com és esmentada als documents antics, o la dels castells d’Esparreguera i les Espases, a partir de la fi del segle XII.
El 985 aquest Guillem, colpit per la captura de la seva muller durant l’assalt d’Almansor a Barcelona, es lliurà a la seu d’Osona, juntament amb els seus castells d’Esparreguera i de les Espases, l’alou de Tovella i altres alous. Donava el castell d’Esparreguera amb les seves parròquies, tal com li vengueren els comtes, amb les seves roques, les terres i les vinyes i tots els seus termes. Al febrer del 993, quan Guillem probablement era mort, el bisbe Arnulf i els seus canonges bescanviaren els castells de les Espases i d’Esparreguera i l’alou de Tovella amb Sendred de Gurb, i reberen d’aquest, en canvi, l’alou de Sant Boi de Lluçanès, del qual els bisbes de Vic serien senyors alodials.
Després dels Gurb, cap al final del segle XII els vescomtes de Cardona esdevindrien senyors dels castells d’Esparreguera i de les Espases. Del primer, el 1188, tenia la senyoria directa Ramon de Guàrdia, que sembla que ja la posseïa com a feudatari dels Cardona. En testar, el 1205, deixà la senyoria al seu fill Guillem, que sembla que es pot identificar amb Guillem de Claramunt, la mare del qual era Saurina de Claramunt. El 1229, a Santes Creus, hi hagué una concòrdia entre Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona, per la qual aquest donà lliurement al seu feudatari Guillem de Claramunt, els seus castells d’Esparreguera i de les Espases, amb els seus termes i afrontacions, terres, vinyes, aigües, cases, homes, feus, censos, usatges, quèsties, toltes, establiments, estacaments, etc., és a dir el domini directe dels castells, perquè els Cardona en conservaren el domini superior. El 1237, Ramon Folc, vescomte de Cardona, donà al seu germà, Guillem de Cardona, la jurisdicció, alou i senyoria dels castells d’Esparreguera i de les Espases, per haver pagat els deutes que el seu pare, Guillem de Cardona, devia a un tal Arnau Curtit i Ripoll.
El 1304 els castells d’Esparreguera i de les Espases foren venuts a Pere de Sitjar, el fill del qual, Bernat de Sitjar, el 1308 els vengué al barceloní Pere Sacosta, qui, d’altra banda, el 1310 concedí als habitants de la pobla d’Esparreguera franquesa de quèstia, obres, tragí i altres serveis, franqueses que ell mateix confirmà el 1337. El 1312 aquest mateix senyor, Pere Sacosta, que feu construir una capella a la vila perquè la parròquia del Puig era lluny, incoà una causa d’apel·lació contra el monestir de Montserrat sobre la contribució de murs, fosses, etc., del castell d’Esparreguera. El 1342 vengué els castells i els termes de la vila d’Esparreguera a Ramon de Tous, el qual, juntament amb la seva muller Violant, el 1351 vengué al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, els castells d’Esparreguera i de les Espases, amb tots els pasturatges, els boscos, els drets, etc., per 8 500 lliures, moneda de Barcelona. El monestir de Santa Maria de Montserrat ho conservà fins el 1836.
Donació dels castells de les Espases i d’Esparreguera (9 de setembre del 985)
Guillem, per remei de la seva ànima, es lliura a la seu de Sant Pere de Vic, a la qual lliura també tots els seus béns, llevat d’allò que heretà del seu pare a Barcelona i de l’alou del Penedès. Es tracta dels castells de les Espases i d’Esparreguera, ambdós comprats al comte i marquès Borrell, de Barcelona i Osona, i dels alous situats en diferents indrets, i hi estableix allò que ha d’heretar la seva muller Emma, en el cas que retornés de la captivitat.
"In nomine Domini. Ego Vvilielmus donator, magnum mihi et satis licitum esse videtur domum Dei edificare ubique et de meis rebus honorare atque concedere. Audivi enim et intellexi predicaciones sanctorum patruum quia per confessionem et indulgenciam et per edificaciones domorumque sanctorum pervenit anima ad regna celorum.
Cognosco me ego Vvilielmus in multis peccatis maculis honustum et in multis criminibus et facinoribus involuntum, et compunctus et cogito me visitatum esse de Dei pietate, quia recognosco me de universa facinora et peccata que feci aut perpetravi ex die qua natus fui et penitere volo usque in ultimum diem.
Et propterea offero et trado me ipsum Domino Deo et Sancto Petro qui est situs in comitatu Ausona, in sede Vico, et ecclesias illi subditas hac vocitas sancta hac Dei genitricis Marie et Sancti Michaelis arcangeli et Sancti Iohannis babtiste et Sancti Felicis martiris.
Et ego miserrimus et peccator Vvilielmus pro Dei amore et pro tremendum diem iudicii et pro recognocione superius scripta et pro vita vel constabilitate pro episcopos vel clericos qui in eius loco Deo servituri sunt et vivere voluerint in cannonica et pro remedium anime mee seu et pro redemcionem anima Sancia femina dono et trado atque concedo omnia mea quicquid abeo vel abere debeo per quascumque voces, exceptus ipsa ereditate que mihi succedit de ienitori meo, que est in Barchinona, et ipsum alaude quod abeo in Penedes.
In primis dono ipsum meum castrum que dicunt Spadas unde carta vindicionis fecit mihi Borrellus comes et marchio cum rocas, cum terras et vineas, eremos et cultos, cum silvis et garricis, viaductibus et reductibus, ortis, ortalibus, pomiferis vel glandiferis, aquis aquarum, sicut in mea scriptura resonat. Et ipsum alaude que dicunt Tovella similiter dono et trado, cum rocas et cum terris et vineis, eremis et cuitis et cum silvis et garricis, pomiferis et glandiferis, viaductibus et reductibus, aquis aquarum, sicut in mea scriptura vindicionis resonat quod mihi firmavit Sesenanda cum filiis et filias suas et cum eorum afrontaciones. Et ipsum kastrum que dicunt Sparagaria cum ipsas parochias, quod mihi vendidere et firmavere carta comes Borrellus et uxori sue Ledgardis, similiter dono et trado ad ecclesias supranominatas cum terminis et finibus eorum, cum rochas, cum terris et vineis, cum silvis et garricis, cum eremis et cum suis ortis, ortalibus, pomiferis et glandiferis, viaductibus et reductibus, aquis aquarum, omnia quidquid [ibi] abeo vel abere debeo per quascumque voces et cum eorum affrontaciones, sicut in mea scriptura resonat. Et ipsum meum alaude de Dudizim similiter qui mihi advenit de ienitori meo, similiter dono et trado ad ecclesias supranominatas cum terris et vineis, eremis et cuitis. Et ipsum meum alaude quod abeo in Barchinona civitate vel in eius agacencias, qui mihi advenit de Sancia que fuit condam, similiter dono et trado ad ecclesias supranominatas pro ani[me] mee vel pro anima Sancia femina, id sunt kasas, solarios, curtes, torcularios, trilias, terras et vineas, eremos et cultos, ortis, ortalibus, omnia quod abeo vel abere debeo de flumine Lubricato usque in flumine Besoci cum eorum afrontaciones, exceptus ipsa ereditate qui mihi advenit de ienitori meo que est superius scripta. Et ipsum meum alaude quod abeo in terminos de Beduluna, in Muscazano vel in Pomar et in eorum agacencias, similiter dono et trado ad ecclesias supranominatas cum terminis et finibus eorum, id est turre, domos, kasis, kasalibus, terris et vineis, eremis et cuitis, silvis et garricis, pomiferis et glandiferis, viaductibus et reductibus, aquis aquarum, omnia que ibidem abeo vel abere debeo per quasqumque voces, cum illorum affrontaciones sicut in meas scripturas resonat. Et ipsum meum alaude quod abeo in Monte Gallinario, qui mihi advenit de ienitori meo, similiter dono et trado ad ecclesias supranominatas, id sunt kasas et curtes et torculario, terras et vineas, eremos et cultos, silvis et garricis, omnia quod ibidem abeo vel abere debeo cum eorum afrontaciones. Et ipsum meum alaude quod abeo in kastelare vel in eius agacencias, qui mihi advenit per comparacione vel per donacione, similiter dono et trado ad ecclesias supranominatas, id sunt kasas, kasalibus, curtes et torcularios, ortis, ortalibus, terras et vineas, pomiferis et glandiferis, omnia quod ibidem abeo vel abere debeo per quasqumque voces seu et cum illorum afrontaciones. Et ipsa mea mansione que dicunt Kastelleto cum terminis et finibus eorum et vàscula que ibidem est et terras et vineas et domos et torcularios et silvis et garricis, omnia quod ibidem abeo vel abere debeo per quascumque voces dono ad ecclesias supernominatas. In tale pactum ut si uxorem meam nomine Ema venerit de ista captivitate ubi est dimittere eum faciunt vel faciant episcopo vel cannonicos supranominatos in sua potestate et eam faciat de ipsa omnia que facere voluerit et si illa non venerit de ista captivitate abeant ecclesias supranominatas quomodo alios alaudes qui sunt superius scripti et abeant legitimam potestatem ad facere quod voluerint. Et ipsum meum alaude quod abeo in castrum Gurbidanno vel in eius agacencias dono et trado ad ecclesias supranominatas, id sunt kasas et curtes et ortis, ortalibus et terras et vineas, eremos et cultos, arboribus, viaductibus et reductibus, aquis aquarum, omnia quod ibidem abeo vel abere debeo per quascumque voces et cum eorum afrontaciones et advenit mihi de ienitrice mea. Et ipsum meum molinum et ipsos moiinares quod abeo in flumine Lubricato quod emi de Fredario unde ergo scriptura abeo legitima dono et trado ad ecclesias supranominatas. Et ipsum meum alaude quod abeo in Villacari vel in Mata, qui mihi advenit de genitori meo vel per quascumque voces, simili modo dono et trado ad ecclesias supranominatas cum kasis et kasalibus, cum curtis et ortis et terris et vineis, eremis et cuitis et arboribus, viaductibus et reductibus, aquis aquarum et cum eorum afrontaciones. Et ipsum meum alaude quod abeo ad ipsum in Nespula vel in omnibusque locis sive in comitatu Barchinona seu et in comitatu Ausona, omnia quod abeo vel abere debeo per quasqumque voces simili modo dono et trado ad ecclesias supranominatas cum illorum afrontaciones. Et dono et trado in unumquoque locum omnia mea vascula vel omnem meum mobile, quantum invenire potueritis, id sunt tonnas et cubos vel alium meum mobile ad ecclesias supranominatas. Et dono et trado omnem meum proprium mobile seu et inmobile, pane et vino, eguas et vakas maiores tam et minores, omnia quod invenire potueritis et drapos maiores tam et minores, omnia quod invenire potueritis et abeo vel abere debeo, concedo ad Domino Deo et Sancto Petro supranominato et ad ecclesias supranominatas et ad episcopos et kannonicos vel successoribus eorum qui ibi Deo servituri sunt aut erunt vel in kannonica vivere voluerint.
Ennego archipresbiter sss.* Amalricus levita sss.* Altemirus presbiter sss.* Richolfus levita sss.*
Et si ego Vviliemus aut ullusque homo aut ulla potestas de quacumque persona qui contra hac scriptura donacionis venerit ad inrumpendum in primis ira Dei incurrant et ad Domino Deo et ad liminibus sancta Dei Ecclesiae sint sequestrati vel anathematizati sive cum Yuda Domini proditore sint damnati et ad consorcio christianorum sint alienati et simili modo pereant sicut illis qui in sedictione Core perierunt et super eis veniant omnes maledictones que fuerunt in Veteri Testamento tam et in Novo. Insuper et hec omnia superius scripta in quadruplum componant quantum ad eo tempore inmelioratum fuerit aut plus karius valuerit, et in antea ista donado firma permaneat modo vel omnique tempore.
Facta donacione V idus setembrii, anno XXXmo I regnante Leutario rege.
Sss. Vvilielmus, qui ista donacione feci et firmare rogavi.* Ermemirus sacer sss.* Sig+num Lobatone. Sig+num Franco. Sig+num Suniario. Sig+num Bellucio. Patricius sacer sss.* Seniofredus levita sss.* Dacho sacer et iudex sss.* Madexo sacer sss.* Sunegildus sacer sss.* Senderedus sacerdos sss.* Eldemares levita sss.* Scluva levita sss.*
Sss. Sonifredus sacer, qui ista donacio scripsi cum litteras fusas et rasas in IIII locis et superpositas in duobus locis et sss. sub die et anno quo supra."
O: Arxiu de la Catedral de Vic, col·l. 6, núm. 2132.
A: Còpia del 12 de novembre del 988 amb algunes variacions, Arxiu de la Catedral de Vic, col·l. 9, episc. I, núm. 87 (abans col·l. 6, núm. 1277).
a: E. Junyent: Diplomatari de la catedral de Vic segles IX-X, Vic 1980-1987, doc. 517, pàgs. 435-440.
Traducció
"En nom del Senyor, jo, Guillem donador, atès que em sembla que és una cosa molt justa aixecar la casa de Déu i dotar-la i honorar-la amb els meus béns, i que vaig sentir i entendre per les predicacions dels Sants Pares que per la confessió i la indulgencia i per les edificacions de les cases dels sants l’ànima pervé al regne del cel, per això, coneixent-me jo, Guillem, carregat de molts pecats i crims, compungit, em sento visitat per la pietat de Déu i per això reconec tots els delictes i pecats que he fet des del dia que vaig néixer i me’n vull penedir fins al darrer dia. A causa d’això, m’ofereixo i em dono a mi mateix a Déu i a Sant Pere que es troba al comtat d’Osona, a la seu de Vic i a les esglésies que li són subjectes, anomenades de Santa Maria, Mare de Déu i de Sant Miquel Arcàngel i de Sant Joan Baptista i de Sant Feliu, màrtir.
I jo, miserable i pecador Guillem, en honor de Déu, en record del dia terrible del judici i per la vida i consistència del bisbe o dels clergues que en dit lloc han de servir Déu i volen viure la canònica, per remei de la meva ànima i per la redempció de l’ànima de Sança, dono, cedeixo i lliuro tot el que tinc o he de tenir per qualsevol títol llevat de l’herència que he rebut del meu pare a Barcelona i l’alou que tinc al Penedès. En primer lloc dono el meu castell que en diuen de les Espases, del qual em va fer carta de venda el comte i marquès Borrell, amb les seves roques, terres i vinyes, els erms i conreus, amb les selves i garrigues, els recs i viaductes, amb les seves aigües, els horts i hortals, els arbres pomers i els que fan glans, segons consta en la meva escriptura. I l’alou que anomenem Zovella també el dono i el lliuro amb les roques i amb les terres i vinyes, els erms i conreus, i amb les selves i garrigues, els recs i viaductes, amb les seves aigües, els horts i hortals, els arbres que fan pomes i els que fan glans, segons consta en l’escriptura de venda que em va firmar Sesenanda amb els seus fills i filles i amb els seus termes. I el castell que en diuen d’Esparreguera amb les seves parròquies, el qual varen vendre i firmar document de venda el comte Borrell i la seva muller Ledgarda, igualment el dono i el cedeixo a les esglésies més amunt anomenades amb els seus termes i les seves delimitacions, amb les roques, amb les terres i vinyes, amb les selves i garrigues, amb els erms i les terres incultes, horts, hortals, pomeres i arbres de glans, recs i viaductes, amb les seves aigües, i tot el que allà tinc o he de tenir per qualsevol títol i això amb les seves delimitacions segons consta en la meva escriptura. I el meu alou de Dudizon que em va pervenir del meu pare, igualment el dono i el lliuro a les esglésies més amunt anomenades, amb les seves terres i vinyes, erms i conreus i el meu alou que tinc a la ciutat de Barcelona o en la seva demarcació, que em va venir de Sança, ja difunta, igualment el dono a les esglésies més amunt anomenades per la meva ànima i l’ànima de la dona Sança, això és, amb les cases, solars, corts, premses, trilles, terres i vinyes, erms i conreus, horts, hortals i tot el que tinc i he de tenir des del riu Llobregat fins al riu Besòs, amb les seves delimitacions, fora de l’heretat que em va pertocar del meu pare i que més amunt s’ha descrit. I el meu alou que tinc en els termes de Badalona a Muscazà o a Pomar i en les seves demarcacions, també el dono i el lliuro a les esglésies més amunt anomenades, amb els seus termes i confins, això és, amb la torre i residència, cases i casals, terres i vinyes, erms i conreus, selves i garrigues, arbres pomers i que fan glans, recs i viaductes, amb les seves aigües, i tot el que tinc i he de tenir, per qualssevol drets i amb els seus termenals segons consta en les meves escriptures. I el meu alou que tinc a Montgalliner, el qual em va venir per herència del meu pare igualment el dono i el lliuro a les esglésies més amunt esmentades, això és, amb les cases i corts i el trull, terres i vinyes, erms i conreus, selves i garrigues i tot el que tinc allà i he de tenir amb els seus termes. I el meu alou que tinc a Castellar o en la seva demarcació, que em va venir per compra o per donació, igualment el dono i el lliuro a les esglésies més amunt anomenades, això és, amb les cases i casals, corts i trulls, horts i hortals, terres i vinyes, arbres que fan pomes i que fan glans, tot el que allà tinc o he de tenir per qualsevol dret i amb els seus termes. I la meva mansió que en diuen de Castellet amb els seus termes i confins, amb les bótes que allà hi ha, amb les terres i vinyes, les cases i els trulls, les selves i les garrigues i tot el que allà tinc o he de tenir per qualsevol títol, tot ho dono a les esglésies més amunt anomenades, amb el pacte que si la meva muller, anomenada Emma, tornés de la captivitat en què es troba, la faré deixar, o que el bisbe i els canonges ho facin per mi, en potestat seva i que ella faci de tot això el que vulgui i si ella no tornés d’aquesta captivitat, que les esglésies amunt anomenades el tinguin com tots els altres alous en plena i legítima potestat per tal de fer-ne tot el que vulguin; i l’alou que tinc al castell de Gurb o en els seus termes el dono i el lliuro a les esglésies més amunt anomenades, amb les seves cases i corts, horts i hortals, terres i vinyes, erms i conreus, arbres, recs i viaductes, amb les seves aigües i tot el que allà tinc o he de tenir per qualssevol títols i amb els seus límits, ta! com em va venir de la meva mare. I el meu molí i els molinars que tinc en el riu Llobregat, els quals vaig comprar a Fredari i de què tinc l’escriptura legítima, els dono i els cedeixo a les esglésies més amunt anomenades. I l’alou que tinc a la vil·la de Car o a la Mata, que em va pervenir del meu pare o per qualsevol altre títol, igualment el dono o el lliuro a les esglésies abans anomenades amb les seves cases i casals, amb corts i horts, terres i vinyes, erms i conreus i arbres, viaductes i reductes, amb les seves aigües i amb els seus termes. I el meu alou que tinc a Vinyafreda o en altres llocs qualssevol, bé siguin del comtat de Barcelona, bé del comtat d’Osona, tot el que tinc o que he de tenir per qualssevol títols, igualment ho dono i ho lliuro a les esglésies més amunt anomenades amb les seves delimitacions. I dono i concedeixo a les dites esglésies a cada un dels llocs tota la vaixella o tots els meus béns mobles que pugueu trobar com són tones, cups o altres béns mobles. I dono i concedeixo tot el meu propi bé moble o immoble, pa i vi, eugues i vaques tant grosses com petites que pogueu trobar i els draps majors i menors que trobeu i que jo tingui o pugui tenir, tot ho concedeixo a Déu i a les esglésies més amunt anomenades i al bisbe i als canonges i als seus successors que allà serviran Déu i viuran o voldran viure en la canònica.
Signatures autògraf es de: Ènnec arxiprevere. Amalric levita. Altemir prevere. Ricolf levita.
I si jo Guillem o qualsevol home o alguna potestat d’alguna persona vingués per destruir aquesta escriptura de donació, que abans incorri en la ira de Déu, i que siguin separats de Déu i de les portes de la Santa Església de Déu i anatematitzats, que siguin condemnats amb Judes traïdor i separats del consorci de la resta de cristians. I, d’igual manera, que es perdin com aquells que varen sucumbir en la sedició de Coré i que caiguin damunt d’ells totes les malediccions que hi hagué tant en l’Antic com en el Nou Testament. I a més d’això, totes les coses que més amunt s’han escrit, que les restitueixin en el seu quàdruple del temps les que s’haguessin millorat o que valguessin més car; i en endavant, que aquesta donació sigui ferma i perduri sempre més.
Fou feta aquesta donació el V dels idus de setembre de l’any trenta-unè del regnat del rei Lotari.
Signatures (la majoria autògrafes), Guillem que vaig fer aquesta donació i vaig demanar de signar-la.
Ermemir sacerdot. Signatura de Llobató. Signatura de Francesc. Signatura de Sunyer. Signatura de Belluci. Patrici sacerdot. Seniofred levita. Daco sacerdot i jutge. Madeix sacerdot. Sunegild sacerdot. Sendred sacerdot. Eldemeres levita. Scluva levita.
El sacerdot Seniofred va escriure aquesta donació amb lletres foses esborrades en quatre llocs i sobreposades en dos llocs i ho vaig subscriure el dia i l’any més amunt esmentat."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
Castell
L’única resta que es manté del castell d’Esparreguera és un mur, segurament de l’antiga muralla del castell. Totes les altres foren destruïdes en fer-hi el dipòsit d’aigua de la fàbrica Sedó, situada sota mateix del castell. El mur o la muralla és bastit amb un bell carreuat rectangular petit i mitjà, amb algunes filades que contenen carreus en vertical o quadrats, en una modalitat molt característica del primer art romànic. Fa uns 4 m de llarg, però no sabem si originàriament era més llarga, perquè només en un dels costats hi ha l’arrencament del mur amb què formava angle. S’assembla molt a la muralla del castell d’Eramprunyà. Per tot plegat, sembla que caldria datar aquest mur, que edivencia una reforma substancial de l’antic castell, cap a mitjan segle XI, per la qual cosa la reforma s’hauria d’atribuir a Bernat de Gurb o a algun dels seus successors immediats.
Bibliografia
- Solà, 1937, pàssim
- Els castells catalans, vol. I, 1967, pàgs. 395-401